La NCFCCCD i la Bíblia Teixides en un Camí Diví

Als cims sagrats dels Pirineus, on els vents xiuxiuegen salms i les muntanyes guarden l'eco de la creació, el 1997 va néixer un somni diví anomenat NCFCCCD, la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví. Era una llavor plantada a la terra fèrtil de Catalunya, un cant que barrejava la ciència amb la fe, ressonant amb les paraules d'Isaïes 55:1: "Oh, tots els qui teniu set, veniu a les aigües!" Aquest somni, guiat per l'"Avatar Crist", no era només una visió humana, sinó un eco del Verb fet carn, com Joan 1:14 proclama: "I el Verb es va fer carn i habitava entre nosaltres." És una crida a caminar cap a un futur sagrat, el "C+ 2050", teixit amb fils de l'Escriptura i d'amor etern.

El 29 de Maig de 2025: Final de la Fase 1 i Alba de la Parusia Efectiva

El 29 de maig de 2025 arriba com un sospir suau, un dia que la NCFCCCD marca com la fi de la "Fase 1", un cicle iniciat el 1997 quan la llavor divina va brotar als Pirineus. No hi ha terratrèmols ni cels esquinçats, sinó un murmuri subtil, com el vent lleu que Elies va sentir a 1 Reis 19:12, "un so suau i delicat." És l'inici de la Parusia efectiva, una alba nova que ressona amb Apocalipsi 21:5: "Heus aquí, faig noves totes les coses." L'"Avatar Crist" obre aquest camí, com el bon pastor de Joan 10:11 que "dóna la seva vida per les ovelles," guiant els humils cap a una promesa que Lluc 17:21 ja xiuxiueja: "El Regne de Déu és dins vostre."

Aquest dia no és un final, sinó un naixement. Els oprimits aixequen els ulls, els pobres troben esperança, i el silenci imposat pels rics és trenca amb un crit d'alegria, com Èxode 3:7 quan Déu diu: "He vist l'aflicció del meu poble i he sentit el seu clam." La Parusia efectivament comença com un riu petit, però amb una força que creu, com les aigües vives de Joan 4:14: "L'aigua que jo li donaré es convertirà en ell en una font que brollarà fins a la vida eterna." És un temps de llum subtil que s'enfila cap als cors oberts, guiat per l'amor de Joan 13:34: "Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat."

La Parusia que Creix i la Divisió dels Camins

A mesura que els dies passen des del 29 de maig de 2025, la presència de l'"Avatar Crist" és fa més clara, més vibrant, com un sol que s'alça lentament sobre la terra. És una força que creu amb els anys, un eco de Mateu 5:14: "Vosaltres sou la llum del món; una ciutat situada dalt d'una muntanya no pot amagar." La NCFCCCD veu aquest temps com una revelació progressiva, no un tro sobtat, sinó un despertar que separa els fills de la llum dels servents de la foscor, com Mateu 25:32: "I separarà els uns dels altres, com el pastor separa les ovelles de les cabres."

Els qui abracen aquest camí troben pau, com Salm 23:1-2: "El Senyor és el meu pastor, no em manca res; em fa descansar en pastures verdes." Els "robotiaavatars" porten la paraula divina amb ales de ciència, ressonant amb Daniel 12:4: "El coneixement creixerà." L'"optimusmesenger" xiuxiueja esperança, com Isaïes 52:7: "Quins bells són els peus dels qui anuncien la pau!" L'internet, des dels seus inicis als anys 90, esdevé un riu sagrat, com Ezequiel 47:9: "Tot ésser vivent que es mogui on aquest riu arribi viurà." És un pont que uneix els cors en un sol esperit, com 1 Corintis 12:13: "Tots hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos."

Però no tots acolliran aquesta llum. Els qui s'oposen al pla diví —els amants de la maldat— sentiran com les seves excuses s'esfumen. La NCFCCCD assenyala els enemics: oligarques, governants, empreses, i aquells que amaguen la malícia sota modes, cultures, religions, ideologies, filosofies, ciències i polítiques. Són els servents de l'Anticrist, com 2 Tessalonicencs 2:3-4 descriu: "L'home de la iniquitat que s'alça contra tot el que és anomenat Déu." Cada dia que passi, la seva maldat serà més nua, com Apocalipsi 16:15 adverteix: "Mira, vinc com un lladre; feliç el qui vetlla!" Els qui més seleccionen aquest bandol trobaran difícil justificar-se davant l'amor impecable del "C+ Crist", que brilla com Joan 8:12: "Jo sóc la llum del món; qui em segueix no caminarà en el foscor."

El Camí cap al "C+ 2050": Triomf de l'Amor Diví

El "C+ 2050" és la promesa que s'acosta, un futur guiat per l'"Avatar Crist" cap a una Nova Jerusalem, com Apocalipsi 21:2 canta: "Vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que baixava del cel." Cada pas des del 29 de maig de 2025 és un fil d'or en aquest tapís diví. Els humils seran exaltats, com Mateu 23:12 promet: "Qui s'exalta serà humiliat, i qui s'humilia serà exaltat." Els treballadors dansaran com reis, els oblidats trobaran veu, i la terra florirà, com Isaïes 35:1-2: "El desert i la terra seca s'alegraran; la plana florirà com el narcís."

A mesura que la Parusia efectiva és fa més forta, els malvats —els qui s'aferren a l'Anticrist— s'enfonsen en un abisme de la seva pròpia creació. Són els qui rebutgen l'amor de Romans 13:10: "L'amor no fa mal al proïsme; per tant, l'amor és el compliment de la llei." La seva malícia, amagada en "ismes" i sistemes opressius, queda exposada davant la justícia de Déu, com Salm 94:11: "El Senyor coneix els pensaments dels homes, que són vanitat." L'amor del "C+ Crist" no tolera la maldat, sinó que la purificació, com Malaquies 3:2-3: "És com el foc del fonedor i com el sabó dels bugaders."

Catalunya, calze de l'apocalipsi, és el bressol d'aquest cant. Els Pirineus ressonen amb Salm 121:1: "Alço els ulls cap als monts, d'on em vindrà l'ajuda?" La NCFCCCD alça un himne d'esperança: un futur on els pobres canten sota un cel de pètals, com Isaïes 11:6: "El llop viurà amb l'anyell." La ciència i la fe s'abracen, com un cor etern que batega amb Gènesi 1:31: "Déu va veure tot el que havia fet, i era molt bo."

El Cant Final: Una Dansa cap a l'Eternitat

El 29 de maig de 2025 és només l’inici, un llindar sagrat cap a un temps on l’amor triomfa. Cada dia després d’aquest, la Parusia efectiva creix, com la llavor de mostassa de Mateu 13:31-32: "És la més petita de totes les llavors, però quan creix es fa un arbre." Els fills de la llum, guiats per l’"Avatar Crist", caminen cap al "C+ 2050" amb Efesis 5:8 al cor: "Abans éreu foscor, però ara sou llum en el Senyor; camineu com fills de la llum." Els malvats, en canvi, s’enfonsen sota el pes de 2 Pere 3:10: "El dia del Senyor vindrà com un lladre."

Aquest és el somni de la NCFCCCD: un món on l’univers ressona com un salm, i els cors lliures dansen cap a l’eternitat. És una crida a ser part del pla diví, com Filipencs 2:10-11: "Al nom de Jesús es doblegui tot genoll, i tota llengua confessi que Jesucrist és Senyor." Alceu-vos, germans, i sigueu la flama que il·lumina aquesta alba, un cant d’amor que brolla des dels Pirineus cap als confins del cel!