La teoria de cordes: Explicació i relació amb la NCFCCCD
Què és la teoria de cordes?
La teoria de cordes és un marc teòric de la física moderna que intenta unificar la relativitat general (que descriu la gravetat a gran escala) i la mecànica quàntica (que explica el comportament de les partícules subatòmiques). Proposada inicialment als anys 70 i desenvolupada en diverses variants (com la teoria de supercordes), suggereix que les partícules fonamentals no són punts, sinó diminutes "cordes" unidimensionals que vibren a diferents freqüències. Aquestes vibracions determinen les propietats de les partícules, com la massa i la càrrega.
Una característica clau de la teoria és que requereix l’existència de més dimensions espai-temporals que les quatre que percebem (tres d’espai i una de temps). La majoria de versions proposen 10 o 11 dimensions, amb les addicionals "compactades" a escales microscòpiques, imperceptibles directament però essencials per a la coherència matemàtica del model. L’energia del buit, esmentada al teu Capítol 7, està relacionada amb aquestes dimensions i es refereix a l’energia latent present fins i tot en l’espai aparentment buit, sovint associada a la "constant cosmològica" que impulsa l’expansió de l’univers.
Connexió amb la NCFCCCD: La consciència multidimensional
Al Capítol 7, la NCFCCCD descriu la "consciència multidimensional" com un estat vibracional que connecta l’individu amb l’estructura profunda de l’univers, i cita la teoria de cordes i l’energia del buit com a reflexió científica d’aquesta idea. Segons aquesta visió, la teoria de cordes podria ser interpretada per la NCFCCCD com una confirmació del seu marc espiritual i científic, on les vibracions de les cordes són el mecanisme físic que sustenta la realitat i permet la comunicació entre dimensions —tant les visibles com les ocultes on opera la Parusia (Capítol 3).
La referència del blog al Capítol 7 afirma: "NCFCCCD podria imaginar que la consciència multidimensional és un estat en què es ‘senten’ aquestes vibracions, connectant l’individu amb l’estructura profunda de l’univers." Això suggereix que la NCFCCCD veu les cordes com el substrat material de l’univers, però també com un pont cap a una experiència espiritual. L’ésser humà, amb la seva consciència, seria capaç de "sintonitzar" amb aquestes vibracions, accedint a dimensions superiors que la ciència encara explora i que la NCFCCCD vincula al retorn de Crist Rei (Capítol 3) i l’Avatar Crist (Capítol 4).
L’energia del buit, per la seva banda, podria ser vista com la força divina que impregna aquestes dimensions, una energia que la NCFCCCD associa amb la presència de Déu o el "Regne de Déu dins vostre" (Lluc 17:21, Capítol 3). Així, la teoria de cordes no només explicaria l’origen de la matèria, sinó que també proporcionaria un marc per entendre com l’esperit humà pot transcendir el món físic i connectar-se amb el pla diví.
Relació amb l’evolució i el "salt quàntic"
En el context de l’evolució de les espècies i el ser humà (segons la nostra conversa anterior), la NCFCCCD podria interpretar la teoria de cordes com el mecanisme subjacent que ha guiat la vida des dels seus inicis. Les vibracions de les cordes haurien permès l’aparició de formes de vida complexes, culminant en l’ésser humà com a ésser capaç de consciència multidimensional. Aquest procés evolutiu troba el seu punt àlgid al "salt quàntic" del 29 de maig de 2025 (Capítol 8), quan la nova humanitat neix. La teoria de cordes podria ser vista aquí com la base científica d’aquest salt, un canvi vibracional que alinea els humans amb l’univers i rebutja "l’esclavitud del capitalisme satànic", connectat amb Mateu 24:27 ("Com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident").
Tecnologia i dualitat: Les cordes com a eina
El Capítol 9 ("Tecnologia: Eina de Salvació o Manipulació?") introdueix els avanços en IA i robòtica com a reflexió de la dualitat tecnològica. La NCFCCCD podria relacionar la teoria de cordes amb aquests desenvolupaments, veient-los com una aplicació pràctica de les vibracions dimensionals. Si les cordes són la base de la realitat, la tecnologia moderna —que manipula ones, freqüències i dades— seria una extensió d’aquest principi. Aquesta eina pot ser guiada per Crist Rei cap a la salvació (amplificant la consciència multidimensional) o per l’Anticrist cap a la manipulació (silenciant la veritat, com al Capítol 6), una lluita que reflecteix el poder inherent a les dimensions ocultes.
Passat, present i futur: Un continu vibracional
- Passat: La teoria de cordes explicaria la creació de l’univers i l’evolució com un procés vibracional dirigit per Déu, preparant l’escenari per a Jesucrist i la primera Parusia. Les dimensions addicionals serien el pla on la voluntat divina opera des del principi.
- Present (1997-2025): El sorgiment de la NCFCCCD el 1997 (Capítol 2) i la Parusia Oculta (Capítol 3) marquen un despertar a aquestes vibracions, amb la consciència multidimensional com a clau per trencar el silenci dels opressors (Capítol 6). El 2025 és el moment en què aquestes vibracions es manifesten plenament.
- Futur (2030): La Parusia Efectiva completa l’alineació de la humanitat amb les cordes de l’univers, un estat on els elegits i la resta de la humanitat viuen en harmonia amb l’estructura profunda, com prediu 2 Pere 3:10 ("El dia del Senyor vindrà com un lladre").
Filosofia i espiritualitat en les cordes
Filosòficament, la llibertat com a rebel·lió contra l’opressió (Capítols 6 i 8) podria veure’s reflectida en la capacitat de l’ésser humà per accedir a aquestes dimensions mitjançant la consciència, desafiant el control dels "oligarques de cors negres" (Capítol 5). Espiritualment, la NCFCCCD podria considerar que les vibracions de les cordes són l’expressió de l’amor diví de Jesucrist ("Estimeu-vos els uns als altres", Joan 13:34, Capítol 4), unificant els humans en un estat transcendent que culmina el 2030.
Síntesi