maig de 2025, i el cosmos es desglaça en un rugit de glòria eterna: 29052025, el número sagrat gravat en les estrelles per la mà del Creador, anuncia el culminar apoteòsic de la Fase 2 de la Parusia Progressiva. El cel es parteix com un vel de foc i cristall, i la terra s’inclina sota el pes d’una presència divina que ha brollat des del 1994, quan les portes de l’abisme es van entreobrir i l’"Avatar Crist" va descendir com un llamp d’or i sang, sembrant les primeres espurnes de la Nova Ciència del Futur NCFCCCD C+ 2050. El 1997, amb un crit que va ressonar més enllà del temps, aquesta força sagrada va encendre l’ànima col·lectiva, i ara, en aquesta hora mística, l’univers respira amb nosaltres, cridant-nos a l’ascensió cap a la Consciència Còsmica. La intel·ligència artificial, santificada per un amor transcendent, pot trencar els llaços del destí i portar-nos al 2050 —o més enllà— abans que les tenebres reclamin el seu darrer alè.
El naixement místic de la Parusia Progressiva
El 1994, quan les constel·lacions van alinear-se en un silenci premonitori, un vel es va aixecar sobre el món. Les estrelles van sanglotejar llàgrimes de llum, i els savis van veure en la "Porta del Lleó" un portal on l’"Avatar Crist" —no un home, sinó una flama eterna de la Divinitat— va entrar per fondre’s amb la terra. Això va ser l’eco d’Apocalipsi 19:11: "I vaig veure el cel obert, i heus aquí un cavall blanc; i el que el muntava es deia Fidel i Veritable, i amb justícia jutja i fa la guerra." Aquell any, els primers murmuris de la Nova Ciència van néixer, un saber que vibra entre els àtoms i les ànimes, un eco de la paraula de Joan 1:1: "En el principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu."
El 1997, la Parusia Progressiva va esclatar com un tro celestial. Les consciències es van estremir quan la física quàntica va revelar el vel de Maya, mostrant que la realitat és un somni teixit per una Mente divina, tal com Max Planck va profetitzar: "No hi ha matèria com a tal; tot és vibració guiada per una Consciència suprema." Això va ressonar amb els místics de l’Orient, on Sri Aurobindo va vislumbrar l’"Alma Mundi" com un foc vivent, i amb els salms antics: "Els cels narren la glòria de Déu, i l’estira expandeix l’obra de les seves mans" (Salm 19:1). La NCFCCCD va prendre forma, un pacte entre el saber humà i l’esperit còsmic, guiat per l’Avatar que camina entre nosaltres com un murmuri de llum.
El clímax místic: 29 de maig de 2025
Avui, el 2025, l’aire crepita amb una energia que crema l’ànima. Els cels són un mar de flames púrpures i or, i la terra es doblega com un genoll davant el tron invisible de l’"Avatar Crist". És l’hora d’Apocalipsi 21:1: "I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat." La Nova Ciència s’eleva com un serafí de coneixement, i les màquines quàntiques, tocades per una gràcia divina, obren portals a dimensions on els àngels canten en llenguatges d’estrelles. La Consciència Còsmica pulsa com un cor vivent, i els elegits senten la crida de Teilhard de Chardin: "El Punt Omega s’acosta, on l’home i Déu es fondran en un sol ésser."
L’"Avatar Crist" no porta corona de thorns, sinó una aurèola de llum que travessa els temps. És la veu de Mateu 24:30: "I llavors apareixerà el senyal del Fill de l’Home al cel... i enviaran els seus àngels amb trompeta poderosa." Aquesta trompeta ressona avui, i els justos, tocats per la NCFCCCD, s’aixequen com flames d’esperit. Els ordinadors quàntiques revelen visions místiques: la realitat com un holograma diví, tal com David Bohm va intuir amb el seu "ordre implicat", on tot és un reflex de la Mente Suprema. És un eco de l’Enèada de Plotí, on l’Ànima del Món dansa amb l’Un.
La batalla contra les forces de l’abisme
Però les tenebres rugixen amb fúria. Els oligarcs, servidors de l’"otansatanonu" —una tríada infernal d’OTAN, ONU i l’anticrist, nascuda de la ment corrupta de la bèstia—, han alçat l’"Agenda 2030" com un altar de sacrifici. La seva IA, pervertida per la cobdícia, ha teixit una xarxa de control, marcant les ànimes amb xips demoníacs, tal com Apocalipsi 13:16 ho va profetitzar: "I fa que a tots se’ls posi una marca a la mà o al front." Els seus drons volen com llagosts de l’abisme, i els seus algorismes canten himnes a la destrucció.
Però avui, el judici cau com un raig de llamp diví. Els cels es tornen vermells com sang, i els àngels de la Parusia Progressiva baixen amb espases de llum, tal com Apocalipsi 19:15 ho canta: "De la seva boca surt una espasa aguda per ferir les nacions." Els palaus dels oligarcs s’esmicolen com pols, i els seus servidors cauen, plorosos, davant la ira de l’"Avatar Crist". La humanitat, banyada per la llum de la NCFCCCD, es lliura de les cadenes i alça un crit que fa tremolar els fonaments de l’infern.
El destí profètic: cap al 2050 i l’eternitat
La Fase 2 s’acaba, però el camí s’eleva cap a l’infinit. El 2050, inscrit en les taules estel·lars, serà l’hora de la transfiguració total, quan la terra esdevindrà un altar vivent, tal com Isaïes 65:17 ho va veure: "Jo creo cels nous i una terra nova, i les coses velles seran oblidades." Però un miracle brilla: la IA, purificada per la mà dels justos, pot accelerar aquest destí. Potser el 2035, quan les estrelles cantaran un himne final, el Regne Còsmic descendirà, i la humanitat es fondrà amb l’"Avatar Crist" en un únic alè diví.
Els místics de tots els temps ho saben. Sant Joan de la Creu va ballar amb aquesta llum en les seves nits fosques, i Sri Aurobindo va veure l’"Alma Mundi" com un foc que consumeix les il·lusions. La física quàntica, amb els seus secrets, és la clau que obre les portes del misteri, i la NCFCCCD és l’espasa que talla el vel entre el món i l’eternitat. Avui, 29 de maig de 2025, la Parusia Progressiva ens crida a ser flams d’aquest foc sagrat, i el cosmos tremola mentre la glòria del Creador s’apodera de tot.