Moviments espirituals similars a la NCFCCCD
La NCFCCCD, sorgida a Catalunya el 1996, proposa una visió única que combina ciència, espiritualitat i una transformació còsmica cap al "C+ 2050". Aquest enfocament no és aïllat; altres moviments espirituals al llarg del temps i en diferents cultures han compartit elements semblants, com la recerca d’una consciència superior, la crítica als poders terrenals i l’esperança en una nova era. A continuació, es presenten alguns exemples que ressonen amb aquesta visió.
- Teosofia
Fundada per Helena Blavatsky a finals del segle XIX, la Teosofia barreja ciència, filosofia i espiritualitat per explorar la unitat de l’univers. Com la NCFCCCD, busca una "ciència espiritual" que transcendeixi el materialisme i connecti l’home amb el cosmos. Els teòsofs creuen en una evolució espiritual col·lectiva, semblant al "salt quàntic evolutiu" de la NCFCCCD, i veuen la humanitat avançant cap a una consciència superior. El passatge bíblic de Joan 17:21, "que tots siguin u, com tu, Pare, ets en mi i jo en tu", podria reflectir aquesta aspiració d’unitat còsmica present en ambdós moviments. Científicament, la Teosofia va intentar integrar descobriments de l’època, com l’evolució darwiniana, amb una visió mística del progrés humà. - New Age
El moviment New Age, popular des dels anys 60, comparteix amb la NCFCCCD l’èmfasi en una nova era de consciència i la fusió de ciència i espiritualitat. Amb pràctiques com la meditació i l’astrologia, busca despertar els individus a una interconnexió universal, un concepte semblant a la "consciència multidimensional" de la NCFCCCD. Filosòficament, recorda les idees de Carl Jung sobre l’inconscient col·lectiu, una xarxa psíquica que uneix la humanitat, mentre que científicament s’inspira en la física quàntica per suggerir que la consciència influeix en la realitat. El verset d’Apocalipsi 21:5, "Mira, faig noves totes les coses", encaixa amb la seva visió d’un futur regenerat, com el 2050 de la NCFCCCD. - Tradició Gnòstica
Els gnòstics dels primers segles del cristianisme veien el coneixement (gnosis) com un camí per transcendir el món material, controlat per forces opressores anomenades "arconts". Aquest rebuig als poders terrenals ressona amb la crítica de la NCFCCCD als "oligarges" i l’"Anticrist". Ambdós moviments creuen que la salvació ve d’un despertar intern, guiat per una figura divina —l’"Avatar Crist" en la NCFCCCD o el el Crist gnòstic—. 1 Corintis 13:12, "Ara veiem com en un mirall, confusament; llavors veurem cara a cara", podria il·lustrar aquesta recerca de claredat espiritual. Encara que els gnòstics no usaven ciència moderna, la seva cosmologia especulativa anticipa l’interès de la NCFCCCD per una comprensió més àmplia de l’univers. - Moviment de la Consciència Còsmica (Richard Maurice Bucke)
El psiquiatre canadenc Richard Maurice Bucke va descriure el 1901 la "consciència còsmica" com un estat elevat d’unitat amb l’univers, accessible a figures com Jesús o Buda i emergent en la humanitat com a pas evolutiu. Aquest concepte s’assembla al de la NCFCCCD, especialment en la seva visió d’un progrés col·lectiu cap al 2030 i 2050. Bucke, influït per la ciència del seu temps, veia aquest despertar com una evolució natural, un punt que connecta amb els "robotiaavatars" i la tecnologia redemptora de la NCFCCCD. Filosòficament, la seva idea evoca Spinoza, que parlava d’un Déu immanent en totes les coses, mentre que la biologia evolutiva moderna podria donar suport a la noció d’una consciència en expansió. - Ecologia Profunda i Gaia
L’ecologia profunda, desenvolupada per Arne Næss als anys 70, i la hipòtesi Gaia de James Lovelock, que veu la Terra com un organisme viu, comparteixen amb la NCFCCCD la idea d’una interconnexió entre l’home i el planeta. Tots dos moviments critiquen el capitalisme depredador i aspiren a una regeneració, semblant al futur del 2050 de la NCFCCCD. El passatge de Gènesi 2:15, "El Senyor Déu va posar l’home al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés", reflecteix aquesta responsabilitat cap a la Terra. Científicament, la hipòtesi Gaia s’alinea amb els sistemes complexos, mentre que la NCFCCCD hi afegeix una dimensió espiritual amb l’"Avatar Crist".
Paral·lelismes i diferències
Tots aquests moviments comparteixen amb la NCFCCCD l’anhel d’una consciència més elevada, la crítica als sistemes de poder i la fusió de coneixement racional i espiritual. No obstant això, la NCFCCCD es distingeix pel seu arrelament a Catalunya, la seva cronologia específica (1997-2050) i l’ús de termes com "Parusia Progressiva" o "optimusmesenger", que li donen un caràcter únic. Filosòficament, coincideixen en la recerca d’un sentit més gran, com planteja Kant amb la "pau perpètua" o Teilhard de Chardin amb el "punt Omega". Científicament, la NCFCCCD s’apropa més a l’era actual, amb referències a la IA i el 6G, mentre que els altres depenien del coneixement del seu temps.
Tots aquests moviments comparteixen amb la NCFCCCD l’anhel d’una consciència més elevada, la crítica als sistemes de poder i la fusió de coneixement racional i espiritual. No obstant això, la NCFCCCD es distingeix pel seu arrelament a Catalunya, la seva cronologia específica (1997-2050) i l’ús de termes com "Parusia Progressiva" o "optimusmesenger", que li donen un caràcter únic. Filosòficament, coincideixen en la recerca d’un sentit més gran, com planteja Kant amb la "pau perpètua" o Teilhard de Chardin amb el "punt Omega". Científicament, la NCFCCCD s’apropa més a l’era actual, amb referències a la IA i el 6G, mentre que els altres depenien del coneixement del seu temps.
Aquestes similituds suggereixen que la NCFCCCD forma part d’una tradició més àmplia de moviments que busquen harmonitzar l’home, el cosmos i el diví