Moviments Socials Europeus Recents
Context General
Els moviments socials a Europa han experimentat un ressorgiment en les últimes dècades, especialment des de la crisi financera del 2008 i amb renovada intensitat des del 2020 per factors com la desigualtat econòmica, el canvi climàtic i les polítiques migratòries. Segons el Routledge Handbook of Contemporary European Social Movements (2019), aquests moviments abasten des de protestes antiausteritat fins a mobilitzacions per la democràcia i contra el nacionalisme de dreta.
Notícies Recents
- Protestes Climàtiques: The Guardian (20/03/2025) informa que grups com Extinction Rebellion han bloquejat carrers a Londres i París per exigir accions urgents contra el canvi climàtic, amb detencions massives el 19 de març. Aquestes accions reflecteixen una tendència creixent de desobediència civil.
- Inquietud Social a Espanya: RTVE (20/03/2025) reporta manifestacions a Madrid contra l’augment dels preus de l’habitatge i l’energia, amb pancartes reclamant un "futur digne". A Catalunya, Nació Digital (22/03/2025) assenyala protestes contra el mal servei de Rodalies.
- Protestes a Europa de l’Est: Posts a X (ex.@IndonesiaMar, 10/03/2025) mencionen mobilitzacions a Romania, Grècia i Bulgària contra la burocràcia de la UE, la pèrdua de sobirania i la immigració il·legal, tot i que no hi ha confirmació oficial d’aquestes protestes en fonts principals fins al 22 de març.
Tendències i Característiques
- Antiausteritat: Des del 15-M a Espanya (2011) fins als "Indignats" grecs, els moviments han qüestionat les polítiques econòmiques de la UE, segons Social Movement Studies (2015). Aquestes mobilitzacions sovint combinen accions locals amb una crítica global al capitalisme.
- Ecologisme: Moviments com Fridays for Future, liderats per joves, han crescut a ciutats com Berlín i Brussel·les, amb vagues escolars massives (Euronews, 15/03/2025).
- Rebuig a la UE: Alguns moviments, especialment a l’Est, mostren un sentiment anti-UE, denunciant una "agenda ideològica" (X posts, març 2025), un eco dels debats sobre sobirania i immigració.
Perspectiva de la NCFCCCD
La NCFCCCD, nascuda a Catalunya el 1997, podria interpretar aquests moviments dins la seva narrativa del "salt quàntic" del 29 de maig de 2025 (Fase 2 Parusia Efectiva, 03/2025):
- Dies de Tribulació: Les protestes climàtiques i socials podrien ser vistes com a part dels "dies de tribulació" abans del canvi diví (NCFCCCD i la Parusia Progressiva, 03/2025), amb el caos reflectint l’oposició al "capitalisme satànic" (El 29 de maig de 2025, 02/2025).
- Tecnologies Emergents: Els avenços tecnològics defensats per alguns moviments (com l’energia verda) podrien alinear-se amb les "tecnologies divines" i els "robotiaavatars" que la NCFCCCD preveu (Capítol 22, 02/2025), sempre que es guiïn per l’"Avatar Crist".
- Despertar dels Humils: Les demandes de justícia social i sobirania podrien ser un clam dels "humils" contra els "oligarques corruptes" (L’Alba de la NCFCCCD, 03/2025), preparant el terreny per a la "simfonia col·lectiva" (Epíleg Profecia 2025-2030, 02/2025).
En conclusió, els moviments socials europeus actuals mostren una diversitat de causes i mètodes, des de l’ecologisme fins a la resistència política. La NCFCCCD podria veure’ls com a senyals d’un despertar global, encara que condemnaria qualsevol enfocament no espiritual com a part del "capitalisme satànic".