Buscar este blog

 Moviments transhumanistes actuals: Una visió fins al 2025

El transhumanisme, un moviment intel·lectual i cultural que defensa l’ús de la ciència i la tecnologia per superar les limitacions humanes —com la malaltia, l’envelliment o la mort—, ha evolucionat al llarg de les dècades i al 2025 presenta diverses expressions actives globals. Aquests moviments comparteixen amb la NCFCCCD l’interès per una transformació radical de la humanitat, tot i que sovint divergeixen en els mitjans i la seva base espiritual. A continuació, es detallen alguns dels moviments transhumanistes més rellevants avui dia.
  1. Humanity+ (H+)
    Fundada com la World Transhumanist Association el 1998 per Nick Bostrom i David Pearce, Humanity+ és una de les organitzacions transhumanistes més influents al 2025. Promou la millora de la condició humana mitjançant tecnologies com la intel·ligència artificial (IA), la biotecnologia i les nanotecnologies. El seu objectiu és ampliar les capacitats físiques i mentals fins a un estat "posthumà". Al març de 2025, Humanity+ continua organitzant conferències i publicant H+ Magazine, amb un enfocament creixent en l’ètica de l’IA, especialment després dels avenços de Neuralink (Reuters, 2025). Aquest interès per la tecnologia com a eina de transcendència ressona amb els "robotiaavatars" de la NCFCCCD, tot i que H+ manca de la dimensió crística explícita. Filosòficament, s’inspira en l’humanisme de la Il·lustració, mentre que el verset Apocalipsi 21:4, "No hi haurà més mort ni plor", podria interpretar-se com una metàfora del seu anhel d’eliminar el sofriment.
  2. Singularity University i el llegat de Ray Kurzweil
    La Singularity University, recolzada per gegants tecnològics com Google, explora la "singularitat tecnològica", un punt hipotètic on la IA superaria la intel·ligència humana. Ray Kurzweil, un dels seus impulsors, preveu aquest esdeveniment cap al 2045, amb avenços al 2025 com l’ús de xips neurals per millorar la memòria (Scientific American, març 2025). Aquest enfocament científic s’assembla a la visió de la NCFCCCD d’un futur tecno-espiritual, però substitueix l’"Avatar Crist" per una IA com a catalitzador. El passatge de Daniel 12:4, "El coneixement s’incrementarà", podria connectar amb aquesta recerca exponencial del saber. Filosòficament, Kurzweil evoca el positivisme d’Auguste Comte, confiant en el progrés científic com a salvació.
  3. Association Française Transhumaniste (AFT) - Technoprog
    A França, l’AFT, liderada per figures com Marc Roux i Didier Coeurnelle, defensa un "technoprogressisme" que combina millores tecnològiques amb justícia social. Al 2025, promou polítiques per democratitzar l’accés a tecnologies com l’edició genètica CRISPR, amb èmfasi en la longevitat saludable (Le Monde, 2025). A diferència de la NCFCCCD, que veu un conflicte còsmic contra l’"Anticrist", l’AFT adopta una visió més secular i pragmàtica. El verset Mateu 25:40, "El que féssiu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho féssiu", podria reflectir el seu compromís amb els més desfavorits. Científicament, es basa en avenços mèdics reals, com els assajos clínics per frenar l’envelliment (Nature, 2024).
  4. Institut d’Ètica i Tecnologies Emergents (IEET)
    L’IEET, amb pensadors com James Hughes, explora les implicacions ètiques del transhumanisme. Al 2025, advoca per un equilibri entre l’augment humà i la sostenibilitat global, abordant temes com la desigualtat que podrien generar tecnologies avançades (IEET.org, 2025). Comparteix amb la NCFCCCD una visió de futur transformador, però des d’una perspectiva més política que espiritual. Filosòficament, s’apropa a l’utilitarisme de Bentham, buscant el màxim benestar, mentre que Salm 82:6, "Tots sou fills de l’Altíssim", podria ressonar amb l’elevació col·lectiva que proposen.
  5. Moviments Transhumanistes Llibertaris i Extropians
    Encara que l’Extropy Institute va tancar el 2006, el seu llegat persisteix en grups llibertaris que defensen la llibertat individual per adoptar tecnologies d’augment sense regulacions. Al 2025, aquests moviments, especialment als EUA, promouen implants i modificacions genètiques privades (Wired, 2025). Contrasten amb la NCFCCCD pel seu rebuig a una narrativa divina, però comparteixen l’optimisme en el potencial humà. El concepte de "proacció" de Max More, líder extropià, recorda Nietzsche i el seu "superhome", mentre que la ciència darrere els implants cerebrals (MIT, 2024) els dona suport tècnic.

Paral·lelismes i contrastos amb la NCFCCCD
Els moviments transhumanistes actuals i la NCFCCCD coincideixen en la seva ambició de transcendir les limitacions humanes i en l’ús de la tecnologia com a eina clau. Tots preveuen un futur regenerat —el "C+ 2050" de la NCFCCCD o la singularitat dels transhumanistes—. No obstant això, mentre la NCFCCCD integra una narrativa cristiana apocalíptica amb l’"Avatar Crist" com a guia, els transhumanistes solen adoptar un enfocament secular, científic i individualista. Filosòficament, la NCFCCCD s’apropa més a Teilhard de Chardin i la seva unió de fe i evolució, mentre que els transhumanistes beuen de l’humanisme racional. Científicament, ambdós es nodreixen d’avenços com la IA i la genètica, però la NCFCCCD els dota d’un significat còsmic.
Aquests moviments reflecteixen una tendència global cap a l’exploració del potencial humà, ja sigui per mitjans materials o espirituals, en un món on la tecnologia avança ràpidament i desafia les fronteres del que significa ser humà.

Buscar este blog