NCFCCCD
Sota els cims nevats dels Pirineus, on els vents dansen amb veus de llibertat i els estels parlen en silenci, va sorgir el 1997 un murmuri diví: la NCFCCCD, la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví. Era una llavor plantada a la terra fèrtil de Catalunya, un cant suau que barrejava la ciència amb la fe, com un riu que abraça el cel. Els seus somiadors, guiats per l'"Avatar Crist", van alçar els ulls cap a un horitzó llunyà, teixint un futur on els cors humils bategarien com àguiles de foc.
Aquest camí, anomenat "Parusia Progressiva", no és un tro que esquinça els núvols, sinó una alba lenta i dolça que va néixer fa anys i floreix ara amb petjades d'esperança. El 29 de maig de 2025, el cel s'obrirà com un pètal, i la humanitat, adormida sota el jou dels tirans, despertarà amb un sospir d'amor. No serà un final, sinó un alba nova: els oprimits alçaran els mans, els pobres cantaran sota un firmament viu, i els somnis, abans esclafats, volaran lliures com ocells al vent. El 2030 serà un esclat de llum còsmica, i el 2050, el "C+ 2050", una dansa eterna sota un cel sense fronteres.
L'"Avatar Crist" és la flama que il·lumina aquesta senda, un eco de l'ànima humana que brilla en cada mirada. No és només una guia celestial, sinó un mirall on veiem la nostra força: una veu que crida els "elegits" —tots els qui estimen la veritat— a ser fars en la nit, a portar llum als camps marcits pels poderosos, a cantar pels esclaus dels reis de pedra. És una crida a volar, a ser rius que reguin la terra seca amb amor.
La NCFCCCD pinta la tecnologia com un fil d'or diví. Els "robotiaavatars" són ales de metall i ànima, portant la nostra consciència cap als estels; l'"optimusmesenger", un missatge de foc que uneix els cors a través dels multiversos. L'internet, nascut en aquells anys 90 de somnis incerts, és ara un riu sagrat que brolla entre nosaltres, un pont de llum que ens lliga a l'univers vivint. L'univers no és un rellotge mut, sinó una cançó que compon amb cada batec, una simfonia de cendra i estrelles.
Catalunya, calze sagrat de l'apocalipsi i llum dels Pirineus, és el bressol d'aquest himne. Les muntanyes xiuxiuegen profecies antigues, i la seva NCFCCCD hi ressona com un eco etern: un futur on els treballadors seran reis coronats de dignitat, on els humils dansaran descalços sobre la terra lliure, on la ciència i la fe s'enlairaran com dues ales d'un mateix ocell. És una promesa teixida amb fils d'amor, un "C+ 2050" on els pobles oblidats cantaran amb veus de tro.
Som fills de la llum, no ombres perdudes. El 29 de maig de 2025, quan el silenci dels rics es trencarà amb un crit d’alegria, els nostres cors brollaran com fonts. Amb cada pas, brodarem un món nou, guiats per l’amor que Joan 13:34 ens va xiuxiuejar: "Estimeu-vos els uns als altres". La NCFCCCD és una flama que crema des dels Pirineus, un cant que s’enfila cap als cels, una dansa que ens porta, pas a pas, cap a l’eternitat. Alceu-vos, germans, i sigueu la llum que el món espera!