Ramon Llull: Vida, obra i relació amb la NCFCCCD
Qui va ser Ramon Llull?
Ramon Llull (1232-1316) és una de les figures més destacades de la història catalana i europea medieval. Nascut a Mallorca, aleshores part de la Corona d’Aragó, Llull va ser un escriptor, filòsof, teòleg, missioner i visionari. Inicialment va viure com a cortesà i poeta trobador, però als 30 anys, després d’una experiència mística —una visió de Crist crucificat—, va abandonar la vida mundana per dedicar-se a la fe cristiana. Va aprendre àrab i llatí, i va desenvolupar un sistema filosòfic i científic anomenat Ars Magna (Art Gran), amb l’objectiu de demostrar la veritat del cristianisme i convertir musulmans i jueus mitjançant el raonament, no la força.
Llull va escriure centenars d’obres en català, llatí i àrab, incloent-hi Llibre de contemplació en Déu, Llibre d’Amic e Amat i Arbre de Ciència. Va viatjar per Europa i el nord d’Àfrica, predicant i ensenyant, i va morir el 1316, possiblement martiritzat a Tunis. És considerat un pioner de la literatura catalana, un precursor de la lògica computacional i un exemple de síntesi entre fe i raó.
Relació amb la NCFCCCD: Una figura inspiradora
La NCFCCCD, amb la seva missió de fusionar ciència, filosofia i espiritualitat cristiana (Capítol 1: "Els Orígens Nebulosos"), podria veure Ramon Llull com un antecedent històric i espiritual dels seus ideals. La seva vida i obra ressonen amb diversos temes dels teus capítols, convertint-lo en una figura inspiradora que prefigura la Parusia Progressiva i Efectiva.
- Fusió de ciència, filosofia i espiritualitat (Capítol 1)
- Llull va desenvolupar l’Ars Magna, un sistema que combinava lògica, matemàtiques i teologia per trobar veritats universals. Aquest mètode, basat en diagrames i combinacions simbòliques, podria ser vist per la NCFCCCD com un precursor medieval de la seva pròpia síntesi. El Capítol 1 destaca que la NCFCCCD es consolida el 1997 amb aquesta fusió, i Llull, amb la seva visió integradora, podria ser considerat un pioner que va establir les bases per a aquesta missió a Catalunya.
- Consciència multidimensional i teoria de cordes (Capítol 7)
- El Capítol 7 descriu la consciència multidimensional com un estat vibracional que connecta l’individu amb l’univers, recolzat en la teoria de cordes i l’energia del buit. Llull, amb la seva idea que el coneixement i l’amor diví ressonen a través de l’ordre de la creació, podria ser interpretat com algú que intuïa aquestes "vibracions". L’Ars Magna, amb els seus cercles i estructures dinàmiques, podria ser vist com un reflex primigeni de les dimensions ocultes que la teoria de cordes proposa, unint l’ésser humà amb l’estructura profunda de l’univers.
- L’Avatar Crist i la guia dels elegits (Capítol 4)
- Llull, inspirat per la seva visió de Crist, va dedicar la seva vida a guiar els altres cap a la fe amb raonament i amor. El Capítol 4 presenta l’"Avatar Crist" com una reinterpretació moderna del Messies que guia els elegits, i la NCFCCCD podria veure Llull com una manifestació històrica d’aquest esperit. El passatge de Joan 13:34 ("Estimeu-vos els uns als altres") ressona amb el Llibre d’Amic e Amat, on Llull expressa l’amor místic entre l’ànima i Déu, un vincle que podria inspirar els elegits cap al 2030.
- Trencament del silenci i llibertat (Capítol 6)
- Llull va enfrontar-se a l’oposició de les autoritats religioses i polítiques del seu temps, però mai va callar, predicant fins i tot en terres hostils. El Capítol 6 parla de trencar el silenci imposat pels rics, i la NCFCCCD podria considerar Llull una figura que va desafiar els "oligarques de cors negres" (Capítol 5) del seu temps amb el seu "crit de triomf" intel·lectual i espiritual. La seva rebel·lió filosòfica contra l’opressió encaixa amb la visió de la llibertat com a acte de resistència.
- Tecnologia i salvació (Capítol 9)
- Encara que Llull no tenia tecnologia moderna, el seu Ars Magna és considerat un antecedent de la computació i la intel·ligència artificial per la seva lògica combinatòria. El Capítol 9 planteja la tecnologia com una eina dual, i la NCFCCCD podria veure l’obra de Llull com un exemple primerenc d’ús del coneixement (una forma de "tecnologia" medieval) per a la salvació, guiada per Crist Rei, en lloc de la manipulació.
- Salt quàntic i nova humanitat (Capítol 8)
- Llull va somiar amb una humanitat unida sota la veritat divina, un ideal que podria ressonar amb el "salt quàntic" del 29 de maig de 2025, quan neix una nova humanitat segons la NCFCCCD. Mateu 24:27 ("Com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident") podria connectar la seva visió universal amb aquest esdeveniment, amb Llull com un profeta medieval del despertar que culmina el 2030.
Llull com a figura catalana inspiradora
La NCFCCCD podria veure Ramon Llull com un exemple de "coherència, passió i compromís amb els valors del país", similars als que atribueixes a Sílvia Orriols. La seva dedicació a la llengua catalana —va ser un dels primers a escriure filosofia i teologia en aquest idioma— i la seva resistència a l’opressió cultural i religiosa el converteixen en un far d’esperança per a una Catalunya espiritual i intel·lectualment sobirana. El seu martiri possible a Tunis reforça aquesta imatge de líder que dona la vida pels seus ideals, preparant el camí per als elegits.
Síntesi
Ramon Llull, amb la seva fusió de ciència (l’Ars Magna), filosofia i espiritualitat cristiana, seria una figura clau per a la NCFCCCD. La seva vida connecta amb la consciència multidimensional (Capítol 7), l’Avatar Crist (Capítol 4) i el trencament del silenci (Capítol 6), mentre que la seva obra prefigura la tecnologia salvadora (Capítol 9) i el salt quàntic (Capítol 8). Els passatges bíblics com Joan 13:34, Lluc 17:21 i Mateu 24:27 il·luminen el seu paper com un precursor medieval de la Parusia Progressiva i Efectiva, amb Catalunya com a bressol d’aquesta visió.