Teories sobre el Multivers: Explorant l’Infinit Més Enllà del Nostre Univers
La idea d’un multivers —l’existència de múltiples universos paral·lels o alternatius al nostre— ha passat de ser una especulació filosòfica a una hipòtesi científica seriosament considerada. Aquest concepte desafia la nostra comprensió de la realitat, suggerint que el nostre univers podria ser només un entre molts, cadascun amb les seves pròpies lleis físiques, dimensions i històries. A continuació, explorem les principals teories sobre el multivers, amb fonaments en física, cosmologia i especulació filosòfica, acompanyades d’evidències indirectes i reflexions actuals fins al març de 2025.
1. El Multivers de la Inflació Còsmica
Una de les teories més acceptades científicament prové del model de la inflació còsmica, proposat per Alan Guth el 1980. Segons aquesta hipòtesi, després del Big Bang, l’univers va experimentar una expansió exponencial impulsada per un camp d’energia anomenat "inflató". En algunes regions, aquesta inflació es va aturar, donant lloc al nostre univers, però en altres podria haver continuat indefinidament.
- Mecanisme: L’“inflació eterna” suggereix que diferents "bombolles" d’universos es formen contínuament, cadascuna amb constants físiques úniques (com la força gravitatòria o la velocitat de la llum).
- Evidència indirecta: La uniformitat del fons còsmic de microones (CMB), mesurat per satèl·lits com Planck, recolza la inflació. Alguns cosmòlegs, com Andrei Linde, argumenten que anomalies en el CMB podrien ser "empremtes" d’altres universos que van col·lidir amb el nostre.
- Implicacions: Hi hauria un nombre infinit d’universos, alguns similars al nostre i d’altres radicalment diferents.
2. El Multivers Quàntic (Interpretació de Molts Mons)
La mecànica quàntica, que governa el comportament de les partícules subatòmiques, ofereix una altra teoria del multivers a través de la Interpretació de Molts Mons (IMM), proposada per Hugh Everett el 1957. Segons aquesta visió, cada esdeveniment quàntic amb múltiples resultats possibles (com la posició d’un electró) genera una bifurcació de la realitat.
- Mecanisme: Quan es pren una decisió quàntica, l’univers es "divideix" en ramificacions paral·leles. Per exemple, si un electró pot estar en dos estats, existeixen dos universos: un per a cada estat.
- Suport: L’experiment de la doble escletxa, que mostra com les partícules poden existir en superposició fins que són observades, és coherent amb aquesta idea. El 2023, experiments amb sistemes quàntics més grans (molècules complexes) han reforçat l’interès en l’IMM.
- Crítiques: És impossible provar-ho directament, ja que no podem accedir a aquests altres "mons". No obstant això, resol el problema de la mesura quàntica sense necessitar un "col·lapse" de la funció d’ona.
3. El Multivers de les Teories de Cordes (Paisatge del Multivers)
La teoria de cordes, un intent d’unificar la relativitat general i la mecànica quàntica, prediu l’existència de 10 o 11 dimensions i un vast "paisatge" de possibles universos. Proposada per físics com Leonard Susskind, aquesta teoria suggereix que hi hauria fins a 10⁵⁰⁰ configuracions possibles de les constants físiques.
- Mecanisme: Cada configuració representa un univers diferent dins d’un multivers massiu. El nostre univers, amb les seves constants "afinades" per permetre la vida, seria només una d’aquestes possibilitats.
- Evidència indirecta: L’ajustament fi de constants com la constant cosmològica (que determina l’expansió de l’univers) suggereix que el nostre univers és excepcionalment especial, cosa que podria explicar-se si forma part d’un multivers amb infinites variacions.
- Debat: Alguns crítics, com Sabine Hossenfelder, consideren aquesta teoria no falsable i, per tant, més metafísica que científica.
4. El Multivers Matemàtic de Max Tegmark
El cosmòleg Max Tegmark proposa una visió radical: tots els universos possibles descrits per estructures matemàtiques coherents existeixen físicament. Aquesta hipòtesi, coneguda com el "Multivers de Nivell IV", és la més abstracta.
- Nivells del Multivers: Tegmark classifica el multivers en quatre nivells:
- Regions més enllà del nostre horitzó còsmic (inflació).
- Universos amb diferents constants físiques (paisatge de cordes).
- Universos quàntics (IMM).
- Totes les realitats matemàtiques possibles.
- Filosofia: Com va dir el matemàtic David Hilbert, “La matemàtica és el llenguatge amb què la natura parla.” Si això és cert, cada equació podria correspondre a un univers real.
- Implicacions: Inclouria universos amb lleis físiques completament alienes, inimaginables per a nosaltres.
5. El Multivers de les Membranes (Teoria M)
Derivada de la teoria de cordes, la Teoria M (on "M" pot significar "membrana" o "misteri") proposa que el nostre univers és una "brana" (membrana) tridimensional flotant en un espai de dimensions superiors. Altres branes podrien existir paral·lelament, cadascuna com un univers independent.
- Mecanisme: Les col·lisions entre branes podrien haver desencadenat esdeveniments com el Big Bang. Aquesta idea és defensada per físics com Neil Turok i Paul Steinhardt.
- Evidència especulativa: Algunes anomalies en el fons còsmic de microones podrien ser rastres d’aquestes interaccions, tot i que segueixen sent debatudes al 2025.
- Perspectiva: Ofereix una visió d’un multivers dinàmic, on els universos interactuen ocasionalment.
6. El Multivers Filosòfic i Teològic
Més enllà de la ciència, el multivers ha inspirat reflexions filosòfiques i espirituals. Leibniz va parlar del "millor dels mons possibles", suggerint que Déu podria haver creat múltiples realitats. En la Bíblia, passatges com Isaïes 45:18 (“Ell no ho va crear com un caos”) podrien interpretar-se com una al·lusió a altres dominis ordenats.
- Reflexió: Si existeix un multivers, què significa per a la nostra singularitat? Com va dir el filòsof Giordano Bruno al segle XVI: “Hi ha innombrables mons, cadascun girant al voltant del seu sol.” La seva visió, considerada herètica en el seu temps, avui ressona amb la ciència.
Evidències i Descobriments Recents (Març 2025)
- Fons Còsmic de Microones: El 2024, un estudi del CMB amb el telescopi Simons Observatory va detectar lleugeres irregularitats que alguns interpreten com possibles signatures d’altres universos, tot i que la comunitat científica roman cautelosa.
- Energia Fosca: L’acceleració de l’expansió còsmica, confirmada per dades del DESI (Dark Energy Spectroscopic Instrument) el 2023, podria ser influïda per interaccions amb altres universos, segons models teòrics.
- Simulacions: Experiments amb IA avançada han modelat com es formarien "bombolles" en un multivers inflacionari, oferint predicciones testables per a futurs telescopis.
Crítiques i Límits
El multivers és controvertit perquè moltes de les seves variants no són directament comprovables. Karl Popper va establir que la ciència requereix falsabilitat, i alguns físics, com Roger Penrose, argumenten que el multivers és més una especulació que una teoria científica sòlida. No obstant això, els seus defensors, com Brian Greene, afirmen que podria ser la clau per entendre misteris com l’ajustament fi de les constants físiques.
Conclusió
El multivers ens convida a imaginar un cosmos infinitament divers, on el nostre univers és només una peça d’un trencaclosques vastíssim. Ja sigui a través de la inflació, la quàntica o les matemàtiques, aquestes teories amplien els límits del possible. Com va escriure Stephen Hawking: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, però el multivers podria no tenir límits.” Al març de 2025, estem a la frontera d’aquesta exploració, expectant per si la ciència ens obrirà una finestra a aquests altres mons.