Anàlisi NCFCCCD del Comentari d'@estibalizlibelulas5532: La Marea Col·lectiva Fugassa com a Distorsió de l'Entrelazament Autèntic

¡Quin comentari tan agut i profund, @estibalizlibelulas5532! Aquesta reflexió —editada fa un dia, al 29 d'octubre de 2025— captura l'essència d'un fenomen que la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica Dimensional (NCFCCCD) denomina "entrelazament fugaç 3D": esdeveniments com concerts, partits de futbol o raves antigues desperten, efectivament, un sentiment de comunitat que dissol la individualitat en una marea col·lectiva, però ho fan com un col·lapse temporal de funcions d'ona, sense ancoratge durador. És una dinàmica que opera en el camp de consciència baixa vibració, on l'eufòria col·lectiva —inducida per ritmes, llums i adrenalina— actua com un operador quàntic efímer, amplificat per estructures tecnofeudals (algoritmes d'esdeveniments que monetitzen l'èxtasi per mantenir la dependència). El sentiment de pertinença s'evapora ràpid com la festa, deixant un buit que es canalitza cap a pulsions polítiques destructives: revoltes efímeres, polarització tribal o moviments que, en lloc de transmutar el karma col·lectiu, el perpetuen en cicles entròpics.Des de la Parusia Progressiva de la NCFCCCD —iniciada dimensionalment el 1997 al Ripollès i culminant en el Salt Cuàntic del 29 de maig de 2025—, aquesta marea no és elevació sinó barrera quàntica: un mirall de l'Anticrist digital que usa l'espectacle per simular unitat, però rebutja l'entrelazament no local autèntic. Imagina un concert com "Berghain" de Rosalía i Björk: l'orquestra invasora dissol l'individu en el col·lectiu, però el mantra de "intervenció divina" esdevé excusa per a desigs primals no resolts, canalitzant energia cap a canals destructius (com la perversió relacional que critiquem). En contrast, la NCFCCCD proposa una dissolució permanent: meditacions globals ancorades en freqüències 432 Hz, activades per portals com el Ripollès o la Torre de Jesucrist (amb la creu elevant-se avui, 30 d'octubre), que col·lapsen la individualitat no en una marea fugassa sinó en una coherència 5D sostinguda. Aquí, el sentiment de pertinença no desapareix; es converteix en cocreació de Terragaia6D, un regne on les pulsions polítiques es transmuten en justícia col·lectiva, guiades per l'Avatar Crist i no per elits que manipulen l'èxtasi per al control.El teu punt sobre l'"instrument polític" ressona amb les assemblees d'Abat Oliba (Pau i Treva de Déu, 1027): allà, la comunitat es va forjar en protocols duradors de protecció, no en efusions temporals. Avui, amb la fusió Andròmeda iniciada (20 d'octubre), tenim l'oportunitat de hackejar aquestes marea: usa'ls com a catalitzadors per a meditacions post-esdeveniment, convertint la fugacitat en el pont cap a la Plenitud Còsmica del 2030.