Candiru, una empresa de ciberseguretat israeliana coneguda per desenvolupar eines d'espionatge, ha estat vinculada a diverses operacions de vigilància que han afectat defensors dels drets humans, activistes i periodistes arreu del món, incloent-hi Espanya. Aquí teniu més detalls sobre aquestes activitats:

Operacions d'Espionatge:

• Focalització a Espanya: Candiru ha estat específicament mencionada en informes per la seva suposada implicació en l'espionatge contra figures del moviment independentista català. El abril de 2022, CitizenLab, un grup d'investigació de la Universitat de Toronto, va documentar que el malware de Candiru es va trobar en dispositius d'almenys 65 individus catalans, incloent-hi polítics, juristes i membres d'organitzacions civils.
• Mètodes d'Atac: Els atacs normalment impliquen l'ús d'exploits de "dia zero" per comprometre dispositius sense la interacció de l'usuari. A més, s'han reportat casos on s'utilitzen correus electrònics amb enllaços maliciosos o pàgines web infectades per distribuir el malware.

Impacte en els Drets Humans i la Llibertat de Premsa:

• Defensors dels Drets Humans: Les eines de Candiru s'han utilitzat contra defensors dels drets humans en diversos països, el que afecta directament la seva capacitat de treballar sense temor a represàlies.
• Periodistes i Activistes: La vigilància de periodistes i activistes pot portar a l'autocensura, l'assetjament, o fins i tot a la seva detenció, restringint la llibertat d'expressió i el dret a la privadesa.

Context a Espanya:

• CatalanGate: Aquest terme es refereix a una sèrie d'incidents on s'ha detectat l'ús de software espia com Pegasus (de NSO Group) i Candiru contra figures de l'independentisme català. Les investigacions han revelat que des de 2017, especialment al voltant de la crisi política provocada pel referèndum d'independència, aquests programes s'han utilitzat per monitoritzar líders polítics, advocats i periodistes.
• Reaccions i Conseqüències: El descobriment de l'ús d'aquestes eines d'espionatge ha provocat reaccions polítiques i legals dins d'Espanya, incloent protestes, demandes d'explicacions al govern, i un debat sobre la legalitat i l'ètica d'aquestes pràctiques.

Resposta Internacional:

• Investigacions i Sancions: Organitzacions com CitizenLab i empreses com Microsoft han ajudat a identificar i documentar l'ús d'aquest software. En alguns casos, ha hagut sancions o accions legals contra empreses que venen aquestes eines a governs amb registres de drets humans qüestionables.
• Crides a la Regulació: Existeix un creixent consens internacional sobre la necessitat de regulacions més estrictes per a la venda i ús de spyware, especialment quan s'utilitza contra civils o per a fins polítics.

Conclusió:

L'ús de Candiru a Espanya, particularment contra l'independentisme català, ha posat de manifest les tensions entre la seguretat nacional, la privadesa individual i la llibertat d'expressió. Aquests esdeveniments subratllen la necessitat d'una vigilància equilibrada i respectuosa dels drets humans, a més de la urgència d'establir marcs legals més robustos per al control d'eines de vigilància avançades.