Ciència del Futur - Detalls Tècnics

En un futur no massa llunyà, el món estava immers en una crisi existencial. La humanitat, atrapada entre els límits de la tecnologia i la necessitat de transcendir aquesta mateixa limitació, va trobar un nou camí a través de la NCFCCCD (Nova Ciència del Futur, Ciència i Consciència Còsmica).

L'Última Llum era un concepte que havia emergit d'aquest moviment, basat en investigacions sobre la neurociència de la consciència i la física quàntica. Les investigacions d'Avatar giraven al voltant de la teoria de la consciència integrada de Giulio Tononi, que postula que la consciència és el resultat de la integració d'informació en el cervell (Tononi, 2008). Utilitzava modelatge computacional per simular com podrien interaccionar la matèria fosca amb les neurones, postulant que la matèria fosca podria influir en la sincronització dels potencials d'acció neuronals.

"Projecte Estel" d'Avatar es basava en un detector de matèria fosca avançat, que aplicava tècniques de criogènia i superconductivitat per detectar partícules de matèria fosca amb una precisió mai vista abans. Aquest detector estava integrat amb un espectròmetre de massa de gran resolució per analitzar les partícules detectades, combinat amb algoritmes de reconeixement de patrons per identificar possibles correlacions amb l'activitat cerebral.

Per estudiar la consciència, Avatar utilitzava una resonància magnètica funcional (fMRI) amb augmentació quàntica, on aplicava pulsos de llum coherent per modificar estat quàntic de les molècules d'aigua en el cervell, permetent així una observació no invasiva de l'activitat neuronal amb una resolució temporal i espacial millorada. Aquesta tècnica es basava en la resonància magnètica nuclear (RMN) però amb modificacions per observar efectes quàntics com l'entanglement.

La comunicació telepàtica augmentada es feia realitat amb un dispositiu EEG quàntic, que no només registrava les ones cerebrals sinó que també les manipulava. Utilitzava resonadors quàntics per crear estats quàntics embolicats entre diferents cervells, permetent la transmissió d'informació cerebral directament sense necessitat de senyals elèctrics tradicionals. Aquest sistema es nodria de xarxes neuronals convolucionals (CNNs) per interpretar i predir patrons d'activitat cerebral, facilitant la comunicació telepàtica.

En el moment de l'avistament de meteorits, Avatar i el seu equip van utilitzar espectroscòpia de raigs X per analitzar les composicions dels meteorits en temps real. Van descobrir minerals amb propietats quàntiques úniques, com superconductors a temperatura ambient, que podien afectar la coherència quàntica dels estats cerebrals, possiblement augmentant la capacitat de processament de la consciència humana. Aquests materials van ser estudiats amb microscòpia de força atòmica (AFM) per entendre com els seus electrons podien existir en múltiples estats simultàniament, aplicant teoria de la informació quàntica per predir com podrien interactuar amb la consciència.

La tecnologia de telepatia augmentada es basava en un sistema de retroalimentació neuronal, on les dades d'EEG eren processades per màquines d'aprenentatge profund (DLMs) per crear models predictius de la consciència, permetent una comunicació més precisa i eficient entre els individus.

El final de la història d'Avatar subratlla una connexió profunda entre les teories de física quàntica, neurociència, i tecnologia avançada, suggerint que l'evolució de la consciència podria ser accelerada no només per la ciència, sinó per una nova comprensió de com les partícules infinitesimals poden influir en la nostra percepció de la realitat. Per més informació, visiteu https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/.