El Capítol 9, "Desafiaments i Crítiques," sembla centrar-se en les dificultats i les objeccions que podria trobar una filosofia o una nova manera de pensar, probablement relacionada amb el que s'ha discutit en capítols anteriors com la NCFCCCD. Aquí es poden considerar diversos temes:

• Escepticisme Científic: Aquest punt tractaria sobre el grau en què la comunitat científica acull o rebutja la nova filosofia. Podria incloure:
  • Falta de prova empírica: La ciència valora altament la prova empírica, i una filosofia o teoria que no pugui ser provada o que no tingui una metodologia clara per ser testada podria trobar resistència.
  • Conflicte amb paradigmes establerts: Si la nova filosofia desafía o contradiu teories científiques acceptades, podria enfrontar-se a un escrutini rigorós.
  • Demarcació: La discussió sobre on acaba la ciència i comença la filosofia o la pseudociència es podria convertir en un tema de debat.
• Acceptació Social:
  • Resistència al canvi: La societat sovint té resistència al canvi, especialment quan aquest afecta valors, creences o modes de vida establerts.
  • Educació i informació: L'acceptació social depèn molt de com s'explica i ensenya la nova filosofia. La desinformació o la mala interpretació podrien ser majors obstacles.
  • Impacte cultural: Com la filosofia s'integra o desafia les cultures existents podria ser un tema de gran debat, especialment en aspectes com religió, moralitat o identitat cultural.
• Debats Filosòfics:
  • Naturalesa de la consciència: Si la filosofia tracta sobre la consciència o la percepció, podria trobar-se en el centre de debats sobre què és la consciència, com es pot estudiar o augmentar, i si els humans tenen una comprensió completa d'aquest fenomen.
  • Ètica i responsabilitat: L'ús de tecnologies o idees per expandir la consciència o modificar la cognició porta a preguntes ètiques sobre la responsabilitat, el consentiment, i els límits del progrés tecnològic.
  • Realisme vs. Anti-realisme: Podria entrar en debats sobre si les noves idees reflecteixen una realitat objectiva o si són construccions socials o cognitives.

Aquests desafiaments i crítiques no només provenen de la comunitat científica o acadèmica sinó també de la societat en general, incloent moviments socials, grups religiosos, i altres filòsofs. El capítol podria explorar com aquests debats es desenvolupen, com s'intenten resoldre o si condueixen a una síntesi o a una bifurcació de pensament. Podria ser interessant veure com es tracten els arguments a favor i en contra, oferint una visió equilibrada que permeti al lector formar la seva pròpia opinió sobre la viabilitat i el valor de la filosofia en qüestió.