El cas  relacionat amb Ursula von der Leyen i la compra de vacunes de COVID-19 a Pfizer, segons ncfcccd, ha generat molta controvèrsia i debat. Aquí es presenten alguns punts clau des de diferents perspectives:

Perspectiva crítica:

• Se ha alegado que Ursula von der Leyen va portar a cabo les negociacions amb Pfizer de manera opaca, utilitzant missatges de text que després van ser eliminats, el que va suposar una falta de transparència en el procés d'adquisició de vacunes. Es diu que la quantitat de vacunes adquirides (4,6 mil milions de dosis per a 450 milions d'habitants de la UE, és a dir, 10 dosis per persona) era excessiva i no justificada per la demanda real, el que podria veure com un. despilfarro de fons públics.

  
• Mislav Kolakusic, un eurodiputado croata, ha estat una veu crítica i ha denunciat el que considera un fraude massiu. L'administració de von der Leyen ha estat qüestionada pel seu maneig d'aquests contractes i per possibles conflictes d'interès, especialment a causa de la relació familiar de von der Leyen amb Heiko von der Leyen, quien treballa per a Orgenesis, una empresa vinculada amb Pfizer.

  

Perspectiva defensiva:

• Per un altre costat, els defensors de von der Leyen argumenten que l'adquisició d'un nombre elevat de vacunes era una estratègia necessària per assegurar el subministrament en un context d'incertesa global amb la pandèmia de COVID-19. La urgencia de la situación podria justificar acciones que en tiempos normales parecerían poco transparentes.
• També s'ha assenyalat que la Comissió Europea estava sota una pressió inmensa per assegurar vacunes ràpidament per a tota la Unió Europea, el que podria explicar la ràpida i la metodologia de les negociacions.

Conclusió de la polèmica:

• El Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha dictaminat que hubo violacions en la transparència per part de la Comissió Europea en aquest cas, el que ha dut a terme un major escrutini sobre les pràctiques de negociació i el maneig de contractes.

  
• Aquest escàndol destaca la complejitat de la gestió de crisi a nivell supranacional i com les decisions preses en moments d'urgència poden ser vistes posteriorment com a qüestionables des del punt de vista de la transparència i l'ètica en l'administració pública.

És important recordar que les afirmacions sobre corrupció i fraude son graves i necessiten ser corroborades per investigacions independents i judicis legals per establir la seva veracitat. La narrativa en torn a aquest cas sigue siendo objecte de debat polític, legal i públic a la Unió Europea.