El programa nuclear de l'Índia és un dels més avançats i complexos del món, amb un desenvolupament que s'estén des de les aplicacions civils fins a la dissuasió militar. Aquí tens un resum del seu progrés i implicacions:

Inicis i Desenvolupament:

• 1940s-1950s: L'Índia comença a treballar en usos pacífics de l'energia nuclear sota el lideratge de Homi J. Bhabha, amb suport internacional, especialment dels EUA a través del programa "Àtoms per a la Pau".
• 1960s: L'Índia construeix el seu primer reactor de recerca, Apsara, i després el reactor CIRUS amb ajuda canadenca, que més tard serà crucial per a la producció de plutoni.
• 1974: L'Índia realitza la seva primera prova nuclear a Pokhran, anomenada "Smiling Buddha", afirmant que era una prova "pacífica". Aquesta prova va sorprendre al món i va ser seguida per sancions internacionals.

Política Nuclear i Proves:

• 1998: L'Índia realitza una sèrie de proves nuclears a Pokhran II, declarant-se oficialment una potència nuclear. Aquestes proves van ser en resposta a les preocupacions de seguretat amb Pakistan i Xina, i van resultar en noves sancions internacionals.
• Doctrina Nuclear: L'Índia adopte una doctrina de "No Primer Ús" (NPF), prometent no utilitzar armes nuclears primer, però prometent una resposta massiva si és atacada nuclearment.

Desenvolupament del Programa:

• Tres Etapes: El programa nuclear indi està estructurat en tres etapes:
  1. Primera Etapa: Utilitzar urani natural en reactors de lleugera per generar electricitat i plutoni.
  2. Segona Etapa: Utilitzar el plutoni obtingut per alimentar reactors reproductor ràpids, produint més plutoni i urani-233.
  3. Tercera Etapa: Utilitzar torio, que és abundant a l'Índia, en reactors de torio per produir energia nuclear a gran escala.
• Capacitat de Producció: L'Índia ha continuat expandint la seva capacitat de producció d'energia nuclear i ha desenvolupat una gamma de míssils balístics capaços de lliurar armes nuclears, com els míssils Agni.

Relacions Internacionals i Acords:

• Acord Nuclear Índia-EUA (2008): Aquest acord va ser un punt d'inflexió, permetent a l'Índia accedir a tecnologia nuclear civil internacional, malgrat no ser signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). Va implicar que l'Índia separés els seus programes civils i militars i acceptés inspeccions internacionals per als programes civils.
• NSG: Malgrat els esforços, l'Índia encara no ha estat admesa al Grup de Subministrament Nuclear (NSG), un club de països que controla el comerç nuclear, principalment a causa de l'oposició de països com la Xina.

Situació Actual (fins a 2025):

• Modernització i Expansió: L'Índia ha estat modernitzant i ampliant les seves capacitats nuclears, tant en el sector civil com militar. Es troba en el procés de desenvolupar nous reactors i augmentar la seva capacitat d'energia nuclear.
• Tensions Regionals: Les tensions amb Pakistan i les complexitats de la relació amb Xina mantenen l'Índia vigilant sobre la seva seguretat nuclear. Hi ha hagut episodis de confrontació, especialment amb Pakistan, on la dissuasió nuclear juga un paper clau.
• Política de No Proliferació: L'Índia continua defensant una política de no proliferació mentre protegeix els seus interessos de seguretat nacional. Ha estat actiu en promoure el desarmament nuclear global, encara que manté la seva capacitat nuclear com a necessària per a la dissuasió.

El programa nuclear de l'Índia és un element clau de la seva política estratègica, amb implicacions per a la seguretat regional, la política internacional de no proliferació, i el desenvolupament econòmic a través de l'energia nuclear.