El programa nuclear de Pakistan és un dels més significatius en el context asiàtic i global, especialment per les tensions amb el seu veí, l'Índia. Aquí tens un resum del seu desenvolupament i implicacions:

Orígens i Evolució:

• 1950s: Pakistan comença el seu programa nuclear amb finalitats pacífiques, amb l'ajuda dels EUA a través del programa "Àtoms per a la Pau".
• 1965: Després de la guerra Índia-Pakistan de 1965, Pakistan es mou cap a un programa militar nuclear, motivat per la derrota i la percepció de necessitat de dissuasió contra l'Índia, que comença el seu propi programa nuclear.
• 1974: La primera prova nuclear índia accelera el programa pakistanès. El primer ministre Zulfikar Ali Bhutto declara que Pakistan fabricarà una bomba nuclear "fins i tot si tenim que menjar herba".

Desenvolupament Nuclear:

• 1970s: Sota la direcció de Abdul Qadeer Khan, un científic pakistanès que havia treballat als Països Baixos, Pakistan avança ràpidament en tecnologia d'enriqueciment d'urani.
• 1980s: Pakistan construeix instal·lacions de producció d'urani enriquecit a Kahuta, mentre que també desenvolupa instal·lacions de plutoni a Khushab.
• 1998: Pakistan realitza proves nuclears a resposta a les proves índies anteriors aquell any, establint oficialment el seu estatus com a potència nuclear. Aquestes proves van ser condemnades internacionalment, resultant en sancions.

Proliferació i Preocupacions:

• Xarxa de Khan: Abdul Qadeer Khan va ser més tard implicat en una xarxa internacional de proliferació nuclear, suposadament ajudant països com Líbia, Corea del Nord, i l'Iran amb tecnologia nuclear. Tot i que va ser posat sota arrest domiciliari, el govern pakistanès més tard el va perdonar, generant moltes especulacions sobre el coneixement i implicació del govern en aquestes activitats.
• Seguretat Nuclear: Hi ha hagut preocupacions sobre la seguretat dels arsenals nuclears pakistanesos, especialment donada la inestabilitat política i la presència de grups militants dins del país. Pakistan ha insistit en la seguretat dels seus actius nuclears, implementant mesures de seguretat estrictes.

Relacions Internacionals i Política Nuclear:

• Relacions amb Índia: La relació Índia-Pakistan ha estat marcada per múltiples guerres i tensions, fent que l'equilibri nuclear entre els dos països sigui un tema de gran preocupació internacional, especialment per la possibilitat d'un conflicte que podria esdevenir nuclear.
• Relació amb EUA: Les relacions entre Pakistan i els EUA han estat fluctuants, amb períodes de cooperació en la guerra contra el terrorisme, però també de sancions i tensions per les activitats nuclears de Pakistan.
• Estatus de No Proliferació: Pakistan no és signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), argumentant que l'Índia tampoc ho és i que el tractat no reflecteix la realitat de la seguretat regional.

Situació Actual (fins a 2025):

• Arsenal Nuclear: Pakistan ha estat augmentant la seva capacitat nuclear, diversificant les seves armes amb míssils tàctics, armes de baix rendiment, i capacitat de segona vaga a través de submarines.
• Modernització: Hi ha un contínuum esforç per modernitzar l'arsenal i les tecnologies de lliurament, incloent-hi míssils balístics intercontinentals.
• Diplomàcia i Seguretat: Malgrat les tensions amb l'Índia, hi ha hagut intents de diàleg per establir mecanismes de confiança i reduir el risc de conflicte nuclear. No obstant això, les ambaixades, les disputes territorials i el terrorisme transfronterer continuen sent punts de fricció.

El programa nuclear de Pakistan és vist com una necessitat estratègica per a la seguretat nacional, però també és una font de preocupació global per la proliferació, la seguretat dels arsenals i les tensions regionals.