Els mètodes fenomenològics en la investigació científica en que es basa la ncfcccd o ciencia ampliada, estan inspirats en la filosofia de la fenomenologia, una branca del pensament filosòfic que es va desenvolupar principalment per Edmund Husserl. Aquests mètodes se centren en l'estudi de l'experiència subjectiva tal com es viu, buscant capturar la "vivència" o "vivència immediata" de les experiències individuals. A continuació, descriurem algunes de les pràctiques clau d'aquests mètodes:

1. Descripció Fenomenològica

• Entrevistes en Profunditat: S'utilitzen per recopilar descripcions detallades i narratives de les experiències subjectives. Les preguntes són dissenyades per guiar el participant a descriure l'experiència sense interpretació o judici:
  • Preguntes Estructuralitzades: Com "Descriviu com experimenteu...", "Què sentiu quan...".
  • Tècniques de Bracketing: On el investigador intenta suspendre les seves pròpies suposicions i prejudicis per permetre que l'experiència del participant emergeixi sense interferències.

2. Anàlisi Fenomenològica

• Identificació d'Essències: Després de recopilar les descripcions, l'anàlisi busca identificar les "essències" o temes comuns de l'experiència que poden ser universals o compartits entre múltiples participants:
  • Reducció Fenomenològica: Reduir les dades a les parts més essencials de l'experiència, allunyant-se de les particularitats individuals per trobar el que és comú.
  • Intencionalitat: Examinar com l'experiència està dirigida cap a objectes o esdeveniments en el món, com la consciència es relaciona amb el que es perceb o es pensa.

3. Mètodes Interpretatius

• Hermenèutica: Especialment en la fenomenologia hermenèutica, l'enfocament es desplaça cap a la interpretació de les experiències, influït per pensadors com Martin Heidegger o Hans-Georg Gadamer. Aquí, l'experiència no és només descrita sinó interpretada dins del context de la comprensió humana:
  • Cercle Hermenèutic: L'interpretació es mou en un cercle entre les parts de les descripcions i el tot de l'experiència, on cada una informa l'altra.

4. Recerca Participativa o Col·laborativa

• Investigació-Acció Fenomenològica: On els participants no només són estudiats sinó que participen activament en el procés de recerca, aportant la seva pròpia interpretació i anàlisi de les seves experiències.

5. Diari o Registre Introspectiu

• Autoreport Continu: Els participants mantenen diaris o registres de les seves experiències quotidianes o específiques per capturar la consciència i les variacions temporals en l'experiència.

Aplicacions en la Ciència

• Psicologia: Estudis de la consciència, experiències emocionals, o la vivència de fenòmens psicològics com l'ansietat o la felicitat.
• Salut: Comprendre experiències de malaltia, dolor, o recuperació des d'una perspectiva del pacient.
• Educació: Exploració de l'experiència d'aprendre, les perspectives dels estudiants, i l'impacte de les metodologies educatives.

Desafiaments

• Subjectivitat: La naturalesa subjectiva de les dades fa que la replicabilitat i la generalització siguin difícils.
• Validació: Com validar les troballes quan les experiències són profundament personals i úniques?
• Biaix de l'Investigador: Malgrat el bracketing, els prejudicis personals poden influir en l'anàlisi.

Beneficis

• Profunditat d'Enteniment: Ofereix una comprensió més rica i matisada de les experiències humanes.
• Complement a Mètodes Quantitatius: Pot servir com un contrapunt als mètodes més quantitatius, oferint una mirada qualitativa sobre el "com" i el "per què" de les experiències.

Els mètodes fenomenològics permeten a la ciència explorar la rica tapisseria de l'experiència humana, oferint una finestra a la consciència que sovint queda fora de l'abast dels enfocaments més tradicionals i objectius.