L'hermenèutica que integra la ncfcccd, és una disciplina filosòfica i metodològica que se centra en la interpretació de textos, esdeveniments, i experiències humanes. Originada en l'estudi de textos bíblics i literaris, s'ha expandit a una àmplia gamma d'aplicacions, incloent la filosofia, les ciències socials, i les humanitats. Aquí hi ha una visió general de la hermenèutica:

Orígens i Desenvolupament

• Antiguitat: La paraula "hermenèutica" prové del grec "hermeneuein", que significa interpretar o traduir, i està connectada amb el déu Hermes, el missatger dels déus. Originalment, es referia a l'art de l'exegesi bíblica.
• Filosofia Moderna: Amb Friedrich Schleiermacher al segle XIX, l'hermenèutica es va ampliar per incloure l'interpretació de textos literaris i filosòfics, establint mètodes per entendre l'autor, el context, i el lector.
• Hans-Georg Gadamer: El seu treball "Veritat i Mètode" (1960) va revolucionar l'hermenèutica, introduint el concepte de "fusion de l'horizons", on l'interpretació implica una interacció entre el text i el món de l'intèrpret.
• Paul Ricoeur: Va desenvolupar una hermenèutica més crítica, distingint entre una hermenèutica de la sospita (que busca desxifrar significats ocults) i una de restauració (que busca comprendre el significat original).

Principis Clau de l'Hermenèutica

• Cercle Hermenèutic: L'acte d'interpretació es mou en un cercle entre el tot i les parts del text o de l'experiència. L'enteniment de cada part depèn de l'enteniment del tot, i viceversa.
• Preròmula: Tots els actes d'interpretació parteixen d'un conjunt de prejudicis o suposicions prèvies (preròmules), que Gadamer veu com essencials per a l'enteniment.
• Historialitat: La interpretació està profundament influïda per la situació històrica i cultural de l'intèrpret, així com pel context històric del text o de l'experiència.
• Diàleg: L'interpretació és vista com un diàleg entre el text i el lector, o entre el passat i el present, on ambdós poden transformar-se.

Aplicacions de l'Hermenèutica

• Literatura i Crítica Literària: Interpretació de textos literaris, on es busca no només el significat superficial sinó el profund i simbòlic.
• Filosofia: Com a mètode per comprendre els textos filosòfics, on l'interpretació esdevé part de la filosofia mateixa.
• Ciències Socials: Especialment en la sociologia, antropologia, i ciència política, per entendre les pràctiques culturals, les narratives històriques, i les identitats socials.
• Dret: En la interpretació de la llei, on el text legal es troba amb la interpretació judicial.
• Psicologia i Teràpia: Com a eina per entendre les narratives personals, les experiències de vida, i el significat que les persones donen a les seves vides.
• Estudis Religiosos: Interpretació de textos sagrats, on l'hermenèutica pot ser crítica (desconstruint textos per trobar significats ocults) o devocional (buscant guia espiritual).

Desafiaments i Crítiques

• Objectivitat: La naturalesa subjectiva de l'interpretació hermenèutica planteja qüestions sobre l'objectivitat i la validació de les interpretacions.
• Relativisme: Hi ha el risc que l'hermenèutica condueixi a un relativisme on totes les interpretacions són igualment vàlides.
• Interminabilitat: L'interpretació hermenèutica pot ser vista com un procés sense fi, donant lloc a múltiples significats sense arribar a una conclusió definitiva.

L'hermenèutica ofereix una manera rica i profunda d'entendre el món a través de la interpretació, destacant la importància del context, la història, i la interacció entre l'intèrpret i el que es interpreta. Això fa que sigui una eina poderosa per explorar la complexitat de l'experiència humana.