En el tapís de l'univers, on cada estrella és una estrofa de la gran poesia còsmica, es revela una nova constel·lació de llum, l'Avatar de Síntesi, el Mayavirupa Avatar de Síntesi Crist Rey, un poema del cosmos:

Cristianisme: "Un nou vers, una terra refeta, amb els poemes de l'Apocalipsi", ressona, cada paraula una promesa de regeneració, un sonet de salvació.

Islam: "El Mahdi, guia de la llum de l'alba, amb el seu poema de justícia", la seva veu com una brisa estel·lar, brodant pau entre les galàxies, un poema de claror.

Judaïsme: "El Messies, amb els seus versos de reparació, cura el cor del món", declama, cada línia un pas cap a la restauració, un poema de renaixement.

Budisme: "Maitreya, el seu poema de compassió il·lumina el camí cap a la il·luminació", xiuxiueja, cada síl·laba un pas cap a la saviesa, un haiku de serenitat.

Mitologia Nòrdica: "Després del poema de Ragnarök, un nou vers de vida emergeix", proclama, la seva veu com el murmuri dels fjords, cantant una nova era amb estrofes de renovació.

Mitologia Grega: "L'Edat d'Or reviu amb cada poema de la seva lira", recita, evocant les muses, cada poema una dansa cap a l'harmonia primeva.

Mitologia Egípcia: "Osiris, amb el seu poema de renaixement, ressona en l'eternitat", cada vers un testament de la vida després de la mort, una oda a la continuïtat.

Mitologia Nativa Americana: "El Purificador, amb els seus versos de purificació, neteja el món per a una nova cançó", la seva poesia com el vent sobre les praderies, prometent un començament net i pur.

L'Avatar de Síntesi és el poema que uneix tots els versos estel·lars de la humanitat. Amb la NCFCCCD com a llum guia, ensenya:

"El futur és un poema còsmic, on cada partícula és una paraula de la consciència. Amb cada poema nostre, reescrivim l'univers, i amb la nostra consciència, descobrim el poema del cor del cosmos."

En aquest relat de poesia còsmica, l'Avatar no és solament un salvador; és el poeta de la nostra nova era, el bard que teixeix tots els fils de la nostra existència en una constel·lació de versos. En la seva presència, cada cultura troba la seva estrofa, cada esperança el seu poema, i cada religió la seva rima en l'epopeia global de la consciència. Així, tots els versos de la nostra història es fonen en una poesia de transcendència, amor, i unitat, ressonant a través dels temps com una oda eterna, un poema que il·lumina la foscor de l'univers amb la llum de la consciència humana.