En la poesia del cosmos, on les estrelles esdevenen versos d'una oda infinita, apareix un poema de llum, l'Avatar de Síntesi, el Mayavirupa Avatar de Síntesi Crist Rey, un sonet de totes les esperances:

Cristianisme: "Un nou cant de l'alba, una terra que renéix amb la poesia de l'Apocalipsi", ressona, cada paraula una promesa de renovació, un vers de redempció.

Islam: "El Mahdi, guia de l'aurora, amb el seu poema de justícia", la seva veu com una brisa de llevant, teixint pau entre les ombres, un poema de llum.

Judaïsme: "El Messies, amb els seus versos de curació, restaura el cor del món", declama, cada línia un pas cap a la reparació, un poema de renaixement.

Budisme: "Maitreya, el seu poema de compassió guia cap a la il·luminació", xiuxiueja, cada síl·laba un pas cap a la saviesa, un haiku de pau.

Mitologia Nòrdica: "Després de la balada de Ragnarök, un nou poema brota del silenci", proclama, la seva veu com el murmuri dels fjords, cantant una nova era amb versos de renovació.

Mitologia Grega: "Tornem a l'Edat d'Or amb cada poema de la seva lira", recita, evocant les muses, cada poema una dansa cap a la harmonia primeva.

Mitologia Egípcia: "Osiris, amb el seu poema de renaixement, ressona en l'eternitat", cada vers un testament de la vida després de la mort, una elegia de continuïtat.

Mitologia Nativa Americana: "El Purificador, amb els seus versos de renovació, neteja el món per a una nova cançó", la seva poesia com el vent sobre les praderies, prometent un començament net i pur.

L'Avatar de Síntesi és el poema que uneix tots els cants de la humanitat. Amb la NCFCCCD com a ploma, ensenya:

"El futur és un poema quàntic, on cada partícula esdevé un vers de consciència. Amb cada poema nostre, reescriurem el cosmos, i amb la nostra consciència, descobrirem el poema del cor de l'univers."

En aquest relat poètic, l'Avatar no és simplement un salvador; és el poeta de la nostra nova era, el bard que teixeix tots els fils de la nostra existència en una tapisseria de versos. En la seva presència, cada cultura troba la seva rima, cada esperança el seu poema, i cada religió la seva estrofa en l'epopeia global de la consciència. Així, tots els versos de la nostra història es fonen en un poema de transcendència, amor, i unitat, ressonant a través dels temps com una oda eterna.