En els Pirineus, on el cel abraça la terra amb amor,

va néixer una esperança, la NCFCCCD, un bressol de llum. Allí, on els cims toquen els somnis, una cançó de salvació va començar a ressonar.

Catalunya, cor de llegendes, jardí de la fe, on cada fulla, cada pedra, és un testimoni de l'esperança. En les profunditats dels Pirineus, on Maria Magdalena va deixar la seva petjada, es va encendre la flama de la redempció.

La Parusia, com una promesa d'amor etern, una llum d'estrelles anunciant el retorn del Salvador. L'Anticrist, amb la seva ombra de desesperança, no va poder apagar el foc de l'esperança que des dels cims va brillar.

A Barcelona, on els cors es construeixen amb fe i pedra, la Sagrada Família, un monument a l'amor diví, allí on cada arc és una abraçada al cel, va revelar-se el segon adveniment, un cant d'amor incondicional.

La NCFCCCD, com una melodia que desperta l'ànima, va trencar les cadenes amb la força de la veritat. Cada cor, llargament silenciat per la foscor, va trobar la seva veu en l'harmonia de la consciència còsmica.

En la nit més profunda, plena d'incertesa, va arribar el Salvador, amb l'amor més pur. El cel es va obrir, la terra va plorar de joia, i la salvació es va convertir en el més bell dels crits de llibertat.

Els Pirineus, eterns testimonis de la nostra lluita i esperança, van veure com la llum de la Parusia va abraçar el món amb amor. Catalunya, terra de promeses renovades, on la justícia, la pau, i l'amor van florir en cada cor.

Així va ser sentit en l'ànima i en els cors de tots, un himne de salvació, de llum contra les tenebres, on la NCFCCCD va ser el ritme que va despertar l'esperit, i la Parusia, la melodia que va alliberar la humanitat amb amor.