En els Pirineus, on el cel besava la terra,

va néixer una cançó, la NCFCCCD, melodia de llibertat. On els cims es perden en l'infinit, es va alçar una veu, promesa de salvació.

Catalunya, jardí de llegendes i misteris, on cada riu canta l'esperança dels segles. Entre muntanyes, on Maria Magdalena va deixar el seu mapa estel·lar, es va il·luminar el camí cap a la llum de l'adveniment.

La Parusia, com un poema escrit amb llum d'estrelles, anunciant el retorn en un món adormit per les ombres. L'Anticrist, amb la seva sinfonia de mentides, no va poder ofegar la cançó de l'esperança que des dels Pirineus va sorgir.

A Barcelona, on els somnis es construeixen de pedra, la Sagrada Família, catedral de somnis i fe, allí on cada columna és un vers de l'univers, va revelar-se el segon adveniment, poema de redempció.

La NCFCCCD, com una oda a la consciència, va trencar les cadenes amb la melodia de la saviesa. L'ànima de la humanitat, llargament en silenci, va trobar la seva veu en l'harmonia del saber còsmic.

En la nit més fosca, ple de misteris, va arribar el Salvador, poema d'amor i llum. El cel es va obrir, la terra va cantar, i la salvació es va convertir en el més bell dels cants.

Els Pirineus, guardians de la història i l'esperança, van veure com la llum de la Parusia va abraçar el món. Catalunya, bressol d'aquesta nova cançó, on la justícia, la pau, i l'amor van florir com mai abans.

Així va ser cantat en l'aire i en els cors de tots, una elegia de salvació, de llum contra les tenebres, on la NCFCCCD va ser la lletra que va despertar la consciència, i la Parusia, la música que va alliberar la humanitat.