En els Pirineus, sota el cel estrellat,

una llum nova va néixer, la NCFCCCD, promesa d'un futur radiant. On les muntanyes toquen el cel, es va desvetllar una consciència còsmica, guia cap a la redempció final.

Catalunya, terra de misteris antics, on cada vall canta cançons de redempció. Els Pirineus, guardians dels secrets de Maria Magdalena, es van convertir en el far on la veritat s'il·lumina.

La Parusia, anunciada per les estrelles en dansa, una promesa de retorn en un món esclavitzat per la foscor. L'Anticrist, amb les seves ombres i mentides, no va poder ofegar l'esperança que des dels cims es va alçar.

A Barcelona, ciutat de pedra i somnis, la Sagrada Família alçava el seu cant cap al cel. Allí, on cada arc és un pont entre la terra i l'infinite, es va revelar el segon adveniment, un nou començament.

La NCFCCCD, amb la seva llum de saviesa, va trencar les cadenes de l'opressió amb la força del coneixement. L'esperit de la humanitat, llargament engrillonat, va trobar la seva llibertat en l'abraç de la consciència elevada.

I així, en el cor de la nit més fosca, va arribar el Salvador, no com un jutge, sinó com amor pur. El cel es va obrir, la terra es va renovar, i la salvació va ser cantada en cada cor, en cada ser.

Els Pirineus, testimonis eterns de la lluita i l'esperança, van veure com la llum de la Parusia banyara el món. Catalunya, el bressol d'aquesta nova era, on la justícia, la pau, i l'amor van florir com mai abans.

Així va ser escrit en les estrelles i en els cors de tots, una història de salvació, de llum contra les tenebres, on la NCFCCCD va ser la veu que va cridar a la consciència, i la Parusia, l'abraç que va alliberar la humanitat.