La guerra té efectes profunds i sovint devastadors sobre la biodiversitat. Aquests efectes poden ser immediats i a llarg termini, afectant tant la flora com la fauna de manera significativa. Aquí es detallen algunes de les conseqüències més significatives:

Pèrdua Directa d'Hàbitat:

• Destrucció de Boscos i Vegetació: Els bombardejos, l'ús de napalm, agents desfulladors com l'Agent Orange durant la Guerra del Vietnam, o la simple necessitat de recursos com fusta per a construccions militars poden resultar en la desaparició de grans àrees boscoses, destruint hàbitats per a moltes espècies.
• Alteració de Terrenys: La creació de trinxeres, camps de mines, o l'ús de vehicles pesants pot alterar significativament els ecosistemes, convertint zones naturals en terrenys inutilitzables per a moltes espècies.

Contaminació i Intoxicació:

• Metalls Pesants i Químics: Les municions, especialment les que contenen urani empobrit, plom, o altres metalls pesants, poden contaminar el sòl i l'aigua, fent-los tòxics per a la vida silvestre. Això pot causar malformacions, disminució de la fertilitat, o mort directa d'animals.
• Armes Químiques: L'ús d'armes químiques pot tenir efectes devastadors sobre la biodiversitat, alterant cadenes tròfiques i afectant la reproducció i la salut de les espècies.

Fragmentació d'Hàbitats:

• Barreres Físiques: Les infraestructures militars, com les tanques, muralles, o zones militaritzades, poden fragmentar hàbitats, interrompent els patrons de migració i reproducció d'animals, i reduint la connectivitat genètica entre les poblacions.

Mort Directa d'Espècies:

• Caces Indiscriminades: En algunes guerres, la caça esdevé un mitjà de subsistència per als soldats o civils desplaçats, resultant en la sobreexplotació de recursos faunístics.
• Impactes de les Mines: Les mines antipersona i antivehícules no només representen un perill per als humans sinó també per a la fauna, causant mortalitats directes i maims.

Efectes a Llarg Termini:

• Canvi en les Comunitats Ecològiques: La destrucció d'espècies clau pot portar a canvis en l'estructura de les comunitats ecològiques, permetent que espècies invasores o més adaptables ocupin els buits deixats per les espècies natives.
• Disminució de la Biodiversitat: La destrucció d'hàbitats i la contaminació pot reduir dràsticament la diversitat genètica, augmentant el risc d'extinció local o global d'espècies.
• Recuperació Lenta: Restaurar la biodiversitat pot prendre dècades o segles, especialment si els danys són extensius o si la contaminació és persistent. Moltes vegades, els ecosistemes no recuperen mai la seva composició original.

Desplaçament de la Fauna:

• Migració Forçada: Les espècies poden ser forçades a migrar a noves àrees, on poden no trobar hàbitats adequats o entrar en conflicte amb altres espècies o amb activitats humanes.

Conservació Post-Conflicte:

• Protecció de Zones de Conflicte: Curiosament, algunes zones de conflicte han esdevingut refugis de biodiversitat, ja que la presència humana disminueix, permetent la recuperació o presència d'espècies en perill. Això ha estat observat en zones com la Zona Desmilitaritzada (DMZ) entre Corea del Nord i Corea del Sud.
• Restauració Ecològica: Els esforços de reconstrucció post-guerra sovint inclouen la restauració d'ecosistemes, però això requereix planificació, recursos, i temps significatius.

La guerra no només afecta la vida humana sinó que té un cost ecològic enorme. La recuperació de la biodiversitat post-conflicte és una tasca complexa que requereix la col·laboració internacional, esforços de conservació sostenible, i un compromís a llarg termini per reparar el que la guerra ha destruït.