La relació entre Francisco Franco i la casa de Borbón, especialment en el context del segle XX, és un tema complex que va evolucionar amb el temps:

Exili Borbònic i Guerra Civil

• Alfons XIII: Després de la proclamació de la Segona República el 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya, marcant l'inici de l'exili borbònic. No va tornar mai al tron i va morir a Roma el 1941.
• Juan de Borbó: Alfons XIII va ser succeït per Juan de Borbó, qui va néixer a l'exili i va pretendre ser el legítim rei d'Espanya com Joan III. Juan va mantenir una relació complicada amb Franco, ja que aspirava a tornar al tron. Però, Franco va evitar reconèixer-lo formalment com a rei, mantenint-lo a distància com a possible amenaça al seu poder.

Designació de Joan Carles

• Joan Carles I: Franco va triar Joan Carles, net d'Alfons XIII i fill de Juan de Borbó, com el seu successor el 1969. Aquesta decisió va ser un moviment estratègic de Franco per assegurar una transició controlada del poder i per mantenir l'ordre establert durant el franquisme, però amb una cara més acceptable per a la comunitat internacional. Joan Carles va jurar lleialtat al règim franquista, prometent continuar amb els seus principis.
• Juan de Borbó i Joan Carles: La relació entre pare i fill es va tensar quan Joan Carles va acceptar ser el successor de Franco, essent vist per Juan com una traïció. A pesar d'això, Juan va acceptar la situació i va renunciar a qualsevol reclamació al tron per donar suport al seu fill.

Transició a la Democràcia

• Mort de Franco: Amb la mort de Franco el 1975, Joan Carles I va accedir al tron com a rei d'Espanya. Va jugar un paper crucial en la transició cap a la democràcia, especialment amb el seu paper en la frustració del cop d'estat del 23-F el 1981, consolidant la seva posició com a defensor de la democràcia.
• Constitució de 1978: La nova constitució va establir Espanya com una monarquia parlamentària, amb Joan Carles I com a cap d'estat simbòlic. Aquesta constitució va ser un compromís entre les forces polítiques que emergien del franquisme i les que buscaven una democràcia plena.

Reflexions sobre la Relació

• Continuïtat i Ruptura: La relació Franco-Borbons es pot veure com una combinació de continuïtat i ruptura. Franco va utilitzar la monarquia per donar legitimitat al seu règim i per assegurar una transició suau que no amenaçaria l'ordre establert. Per altra banda, Joan Carles I va contribuir a la democratització d'Espanya, marcant una distància considerable amb els principis franquistes.
• Imatge Pública: La monarquia va ser vista inicialment com una extensió del franquisme, però Joan Carles I va treballar per canviar aquesta percepció, especialment a través de la seva gestió de la transició democràtica.

En resum, la relació entre Franco i els Borbons va ser marcada per la manipulació política, amb Franco seleccionant Joan Carles com a successor per mantenir el control sobre el futur d'Espanya, mentre que Joan Carles va utilitzar la seva posició per promoure un canvi democràtic.