La transició democràtica a Espanya després de la mort de Francisco Franco el 1975 és un procés històric clau que va transformar el país d'una dictadura a una democràcia parlamentària. Aquí estan els punts clau d'aquesta transició:

Inici de la Transició

• Mort de Franco: El 20 de novembre de 1975, la mort de Franco va posar fi a gairebé 40 anys de dictadura. Joan Carles I, prèviament designat per Franco com a successor, va ser coronat rei.
• Govern de Transició: Carlos Arias Navarro va ser el primer president del govern sota Joan Carles, però va ser substituït per Adolfo Suárez el 1976. Suárez, un jove polític amb un passat franquista, va sorprendre al convertir-se en un arquitecte clau de la transició democràtica.

Reformes Polítiques

• Llei per a la Reforma Política: Aprovada el 1976, va ser el primer pas legal per transformar el règim franquista en un sistema democràtic. Aquesta llei va ser ratificada per referèndum, marquant el primer vot popular des de la Guerra Civil.
• Legalització dels Partits Polítics: Suárez va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el 1977, un moviment audaç que va demostrar la seva voluntat de crear un sistema multipartidista, malgrat l'oposició d'alguns sectors de l'exèrcit i la dreta.

Eleccions i Constitució

• Eleccions Generals de 1977: Les primeres eleccions democràtiques lliures es van dur a terme el 15 de juny de 1977, amb una participació massiva de la població. El partit d'Adolfo Suárez, la Unió de Centre Democràtic (UCD), va guanyar, formant el primer govern democràtic.
• Constitució de 1978: Una assemblea constituent va elaborar una nova constitució que va ser aprovada per referèndum el 6 de desembre de 1978. Aquesta constitució va establir Espanya com una monarquia parlamentària, reconeixent drets i llibertats, i creant el sistema d'autonomies que permetria a les regions tenir governs propis.

Desafiaments i Consolidació

• Coup d'Etat del 23-F: El 1981, un intent de cop d'estat per part de sectors del exèrcit va ser frustrat gràcies a la intervenció de Joan Carles I, consolidant la seva posició com a defensor de la democràcia.
• Estat de les Autonomies: La implementació de l'autonomia va ser un procés gradual, amb diferents regions obtenint diferents nivells de poder. Aquest procés va ser clau per satisfer les demandes regionalistes, especialment a Catalunya i el País Basc.

Resultats i Reflexions

• Consens Polític: La transició va implicar un ampli consens entre les forces polítiques, des de l'esquerra fins a la dreta, per evitar la violència i assegurar una transició pacífica. Va ser un procés que molts consideren exemplar en la seva manera de desmantellar una dictadura sense recaure en la guerra civil.
• Amnèsia Política: Una de les crítiques a la transició és el "pacte del silenci" o "amnistia política", on es va decidir no perseguir crimes del franquisme per no reobrir velles ferides, cosa que ha generat debats posteriors sobre justícia, memòria històrica i reconciliació.
• Integració Europea: La transició va ser seguida per l'aproximació i finalment l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea) el 1986, subratllant la consolidació democràtica i la reintegració d'Espanya a la comunitat internacional.

La transició democràtica espanyola és vista com un exemple de com un país pot passar de la dictadura a la democràcia de manera pacífica, encara que no sense tensions i desafiaments.