La vigilància als Estats Units (EE.UU.) és un tema complex que implica una sèrie de lleis, agències, tecnologies i debats sobre privacitat i seguretat. Aquí hi ha una visió general:
Marco Legal:
- Quarta Esmena: Protegeix els ciutadans contra registres i aprehensions irraonables, establint que els governs necessiten una causa probable per obtenir ordres de registre. No obstant això, la interpretació d'aquesta esmena ha evolucionat amb la tecnologia.
- Ley de Vigilancia de Inteligencia Extranjera (FISA): Permet la vigilància sense ordres judicials tradicionals si el propòsit és recollir informació d'intel·ligència exterior. La Secció 702 de FISA ha estat especialment controvertida.
- Patriot Act: Post-9/11, aquest acta va ampliar considerablement les capacitats de vigilància del govern, incloent la recopilació de "metadades" de comunicacions.
Agències i Programes:
- NSA (National Security Agency): Conocuda per programes de vigilància massiva com PRISM i XKeyscore, que van ser revelats per Edward Snowden.
- FBI: Té autoritat per investigar i vigilar activitats domèstiques, amb programes com els de "vigilància nacional de seguretat" que permeten recollir informació sense una orden de registre tradicional.
- DHS (Department of Homeland Security): Utilitza tecnologies de vigilància, especialment en seguretat fronterera i a nivell local.
Tecnologies de Vigilància:
- Vigilància Digital: Inclou l'ús de software espia, recopilació de metadades, interceptació de comunicacions electròniques, i vigilància cibernètica.
- Tecnologies de Reconocimiento: Com el reconeixement facial, que s'utilitza en aeroports, estacions de tren i altres llocs públics.
- Sistemes de Drones i Satèl·lits: Per a vigilància aèria i espacial.
Debats i Crítiques:
- Privacitat vs. Seguretat: El debat centra en com equilibrar la necessitat de seguretat nacional amb els drets a la privacitat. Revelacions com les de Snowden han intensificat aquest debat.
- Vigilància Massiva: La recopilació de dades a gran escala sense sospites concretes ha estat criticada per ser potencialment contrària a la Constitució.
- Legislació i Transparència: Hi ha crides per a una major transparència en les operacions de vigilància, reformes a la FISA i el Patriot Act, i una revisió de com les tecnologies emergents poden ser regulades.
Casos Recents:
- Secció 702 de FISA: Recentment ampliada, permet la vigilància de comunicacions on una de les parts és un estranger fora dels EUA, però ha capturat també comunicacions de ciutadans nord-americans.
- Fog Reveal: Una aplicació utilitzada per la policia per rastrejar moviments a través de dades de telèfons mòbils sense ordres judicials, aixecant preocupacions sobre la privacitat.
- Border Surveillance: Tecnologies com torres de càmeres, drones, i sensors a la frontera amb Mèxic han estat criticades per impactar els drets humans.
Reformes i Moviments:
- Organitzacions de Defensa de la Privacitat: Grups com l'Electronic Frontier Foundation (EFF) pressionen per a reformes en la legislació de vigilància.
- Decisions Judicials: Algunes decisions dels tribunals han limitat certes pràctiques de vigilància o han requerit més transparència i supervisió.
La vigilància als EUA és un tema en evolució, amb debats contínuos sobre com assegurar una protecció adequada de la seguretat pública sense sacrificar la privacitat individual. La interacció entre tecnologia, llei i drets civils continua sent un camp de tensió i canvi.