La vigilància dins de la Unió Europea (UE) és un tema complex, regulat per diverses lleis i directives europees que intenten equilibrar la necessitat de seguretat amb els drets fonamentals dels ciutadans. Aquí tens una visió general de com funciona la vigilància en la UE:

Marco Legal:

• Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea: Protegeix el dret a la privacitat i a la protecció de dades personals (Articles 7 i 8), establint que tota interferència amb aquests drets ha de ser justificada i proporcional.
• Reglament General de Protecció de Dades (GDPR): Tot i que no és una llei específicament de vigilància, el GDPR té implicacions significatives en com es poden recollir, processar i emmagatzemar dades personals per a propòsits de vigilància.
• Directiva de Retenció de Dades: Va ser invalidada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per ser contrària als drets fonamentals, però va ser un punt de referència per a discussions sobre la retenció de dades per a propòsits de vigilància.

Directives i Decisió Judicials:

• Directiva sobre la Privacitat i les Comunicacions Electròniques: Regula la confidencialitat de les comunicacions i la seva protecció contra la vigilància sense autorització.
• Decisions del TJUE: El Tribunal ha emès diverses sentències que han limitat els límits de la vigilància, com el cas "Schrems" que va afectar el marc de protecció de dades entre la UE i els EUA, i casos que han invalidat o qüestionat pràctiques de vigilància massiva.

Agències i Cooperació:

• Europol: Actua com una agència de cooperació policial, però amb límits estrictes sobre com pot accedir i utilitzar dades per a fins de vigilància.
• Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA): Tot i que més centrada en la ciberseguretat, les seves recomanacions poden influir en les pràctiques de vigilància digital.

Polítiques i Debat:

• Pacte de la UE sobre Migració i Asil: Ha inclòs debats sobre l'ús de vigilància per controlar fronteres i administrar la migració, amb preocupacions sobre la privacitat i els drets humans.
• Seguretat vs. Privacitat: La UE manté un debat constant sobre com equilibrar la seguretat pública amb la privacitat individual. Polítiques com la Directiva de Drets de Passatgers Aeri (PNR) han estat controvertides per aquest motiu.

Tecnologies de Vigilància:

• Reconeixement Facial: Hi ha hagut debats intensos sobre l'ús d'aquesta tecnologia per part de les forces de seguretat, amb algunes ciutats i països de la UE imposant moratòries o restriccions.
• Vigilància Cibernètica: L'ús de malware, com en el cas de Pegasus, ha portat a discussions sobre la necessitat de normes més estrictes per a operacions d'intel·ligència que involcrin tecnologia.

Supervisió i Transparència:

• Autoritats de Protecció de Dades: Cada estat membre té una autoritat nacional que supervisa el compliment de les lleis de protecció de dades, amb el poder d'investigar i sancionar violacions.
• Comitè Europeu per a la Protecció de Dades (EDPB): Coordina les activitats de les autoritats nacionals i emet orientacions sobre la interpretació de la llei en relació amb la vigilància.

La vigilància en la UE està marcada per un esforç constant per harmonitzar les pràctiques de seguretat amb la protecció dels drets humans, amb un marc legal que evoluciona per respondre a noves tecnologies i amenaces. La jurisprudència del TJUE ha estat crucial per definir els límits de la vigilància en un context europeu.