L'antena de Marconi, especialment en el context de la seva primera transmissió transatlàntica, era una innovació significativa per a l'època, sent àmpliament reconeguda com un disseny precursor de les antenes modernes. Aquí tenim els detalls tècnics i característiques de les antenes utilitzades per Marconi:

Antena de Transmissió a Poldhu:

• Disseny Inicial: L'antena inicial de Poldhu consistia en una gran estructura quadrada formada per 20 torres de 75 metres d'alçada, connectades per fils per crear una antena de quadrat de 600 metres de costat.
• Material: Les torres eren de fusta i els fils conductors probablement de coure, com era habitual per a antenes en aquell temps.
• Configuració: Aquesta antena era una "antena de terra", on un terminal de l'antena estava connectat al terra per augmentar l'eficàcia de radiació. Aquest sistema utilitzava el terra com a part del circuit d'antena, creant un efecte de reflexió de les ones de ràdio per augmentar el rang.
• Problemes i Adaptacions: A causa del mal temps, que va danyar part de l'estructura, la configuració final per a la transmissió transatlàntica va ser simplificada a només 4 torres, reduint significativament la mida de l'antena però suficient per al propòsit.
• Orientació: L'antena no era direccional en el sentit modern; estava dissenyada per radiir en totes direccions horitzontals per maximitzar la probabilitat de rebre la senyal a Terranova.

Antena de Recepció a Terranova:

• Disseny: Una antena de fil llarg de 150 metres, suspesa entre pals o arbres, amb un extrem connectat a terra. Aquesta configuració també aprofita la reflexió de les ones de ràdio en el terra per millorar la recepció.
• Altura: Malgrat ser molt més petita que la de transmissió, l'antena de recepció va ser elevada tant com va ser possible amb els mitjans disponibles per captar millor les ones de ràdio.
• Sistema de Terra: Igual que amb l'antena de transmissió, la connexió a terra era essencial per a la recepció, actuant com a contra-tierra per millorar la captació del senyal.

Principis de Funcionament:

• Ondas de Superfície i Ondas de Terra: Les antenes de Marconi eren bàsicament antenes de terra, utilitzant el terra per propagar les ones de ràdio. Això era especialment útil per a transmissions a llarga distància en freqüències baixes, on les ones poden seguir la curvatura de la Terra.
• Resonància: Tot i que les primeres antenes de Marconi no eren necessàriament ressonants en el sentit modern (on la llargada de l'antena és fracció d'una longitud d'ona), les seves dimensions i configuracions eren escollides per maximitzar l'eficàcia de la transmissió i recepció en les freqüències que utilitzava.

Innovació i Llegat:

• La concepció de Marconi de l'antena de terra va ser un pas clau cap a l'enteniment de com optimitzar la radiació i la recepció de les ones de ràdio.
• Aquestes primeres antenes van establir els fonaments per a molts dels principis de disseny d'antenes que es desenvoluparien en dècades posteriors, incloent antenes direccionals, antenes de ganxo, i antenes per a aplicacions específiques com la radiodifusió, la televisió i les comunicacions de dades.

El treball de Marconi amb antenes va ser fonamental no només per a la ràdio sinó per a tot el camp emergent de les comunicacions sense fils.