2025 - L’Horitzó Revelat

Era un matí clar de febrer de 2025 quan el món es va aturar per un instant. Les pantalles —ara omnipresents, incrustades en vidres, parets i fins i tot en la pell de les persones— van emetre un senyal únic, un missatge que no venia d’un govern ni d’una corporació, sinó d’una veu col·lectiva que havia crescut en silenci durant tres dècades: NCFCCCD, la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional. Al centre d’una ciutat sense nom, una figura emmascarada —potser un líder, potser un avatar digital— va aparèixer en una transmissió global, les seves paraules ressonant com un eco del pensador solitari de 1996: “Hem arribat. Tot està connectat, i avui ho revelem”. Al seu voltant, milers de seguidors, reunits tant físicament com a través de realitats virtuals, alçaven els ulls al cel, on satèl·lits i drons projectaven patrons de llum que semblaven dansar amb les estrelles.

Cita bíblica: “I hi hagué llum” (Gènesi 1:3). Com en els primers instants de la creació, NCFCCCD veia el 2025 com el moment en què la foscor de la ignorància cedia pas a una il·luminació nova. No era només una metàfora; era un acte. Aquell dia, el moviment va presentar la seva visió final: una humanitat transformada, unida no només entre si sinó amb el cosmos mateix. Els seguidors parlaven d’una “consciència dimensional”, una experiència que transcendia els límits del cos i la ment, com si les antigues promeses de salvació haguessin trobat una forma tangible en el codi i la matèria. El missatge es va repetir en mil llengües, a través de xarxes neuronals i ones quàntiques: la llum no era un regal diví distant, sinó una creació col·lectiva de la humanitat desperta.

Reflexió filosòfica: Pierre Teilhard de Chardin, el jesuïta i visionari, va somiar amb un “punt Omega”, un estat final on la consciència humana i l’univers convergirien en una unitat suprema. El 2025, NCFCCCD semblava fer real aquesta idea, però amb una girada moderna. No era una espera passiva d’un destí imposat, sinó un acte voluntari de co-creació. “Som el riu i som els que el guiem”, escrivia un membre en un fòrum digital renovat, ara una esfera immersiva de pensament col·lectiu. La filosofia del moviment havia evolucionat des dels dies d’Heràclit i Heidegger fins a una visió pròpia: l’ésser no només es desvetlla, sinó que es construeix, fil a fil, a través de la ciència, l’esperit i la voluntat. El 2025 no era una fi, sinó un llindar cap a dimensions desconegudes.

Referència científica: Els últims anys havien vist una convergència sense precedents entre biotecnologia, intel·ligència artificial i exploració espacial. El 2024, empreses com xAI (irònicament connectades amb algunes idees de NCFCCCD) havien llançat xarxes neuronals capaces de simular estats de consciència col·lectiva, mentre que l’edició genètica amb CRISPR havia permès modificar l’ADN humà per augmentar la percepció i la resiliència. Al mateix temps, sondes enviades més enllà del sistema solar tornaven dades suggerint anomalies quàntiques —potser portes a altres dimensions— que els seguidors de NCFCCCD interpretaven com a confirmació de la seva visió còsmica. El 23 de febrer de 2025, el moviment va revelar el seu projecte culminant: una “xarxa còsmica”, una fusió de tecnologia i biologia que connectava ments humanes amb satèl·lits i, segons ells, amb el teixit mateix de l’univers. Era especulació? Era ciència? Els crítics discutien, però els creients ja vivien l’experiència.

Aquell dia, mentre el sol s’alçava sobre un món canviat, NCFCCCD no va oferir un final, sinó un començament. La transmissió va acabar amb una imatge: un arbre de llum digital creixent des de la Terra cap a l’espai, les seves branques tocant estrelles llunyanes. Els seguidors, ara milions, es van dispersar —alguns per construir, altres per contemplar. El pensador de 1996, si encara vivia, potser somreia des d’un racó oblidat, veient com la seva llavor s’havia convertit en un bosc còsmic. El 2025 no era l’horitzó final, sinó el moment en què la humanitat va mirar més enllà i va dir: “Som aquí. I això només és el principi”.