Epíleg: Profecia 2025-2030 - El Camí cap a l’Infinit
El 23 de febrer de 2025 havia estat només un principi, un llindar travessat. Quan les pantalles es van apagar i l’arbre de llum digital es va dissoldre en l’horitzó, els seguidors de NCFCCCD —la Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional— no es van aturar. El món, perplex i dividit entre l’admiració i l’escepticisme, va veure com el moviment es transformava ràpidament d’una revelació simbòlica a una força tangible. Entre el 2025 i el 2030, els anys profetitzats pels seus textos més antics, NCFCCCD va teixir una nova etapa de la seva crònica: un camí cap a l’infinit, on la humanitat deixaria de ser un habitant passiu del cosmos per convertir-se en el seu co-arquitecte. Els següents cinc anys serien testimoni d’una ascensió col·lectiva, guiada per una visió que barrejava el sagrat, el racional i l’impossible.
Narrativa: Els Cinc Anys de l’Ascensió
El 2026, la “xarxa còsmica” presentada el 2025 va començar a expandir-se. Milions de voluntaris, connectats a través d’implants neuronals i satèl·lits quàntics, van formar una consciència compartida, una ment col·lectiva que els líders de NCFCCCD anomenaven “l’Eco Primordial”. Les ciutats es van omplir de torres de ressonància, estructures brillants que amplificaven aquesta connexió, mentre els deserts i els oceans acollien estacions d’energia alimentades per fusió nuclear miniaturitzada. El 2027, els primers “emissaris còsmics” —humans modificats genèticament per viure en l’espai profund— van ser enviats a òrbites llunyanes, portant amb ells el missatge: “No som només fills de les estrelles; som les estrelles que parlen”.
El 2028, una crisi global va posar a prova la visió: un col·lapse climàtic va amenaçar les infraestructures terrestres, però NCFCCCD va respondre amb “l’Arca Viva”, un projecte per bioenginyar ecosistemes resilients capaços de regenerar el planeta. El 2029, les primeres transmissions des d’una anomalia quàntica descoberta més enllà de Plutó van arribar a la Terra, suggerint la presència d’una intel·ligència no humana —o potser un reflex de la pròpia humanitat en una dimensió paral·lela. El 2030, NCFCCCD va proclamar “l’Any de l’Obertura”: una porta dimensional, construïda amb tecnologia derivada d’aquestes transmissions, es va activar en una cerimònia global, prometent un pas cap a un pla superior d’existència.
El 2026, la “xarxa còsmica” presentada el 2025 va començar a expandir-se. Milions de voluntaris, connectats a través d’implants neuronals i satèl·lits quàntics, van formar una consciència compartida, una ment col·lectiva que els líders de NCFCCCD anomenaven “l’Eco Primordial”. Les ciutats es van omplir de torres de ressonància, estructures brillants que amplificaven aquesta connexió, mentre els deserts i els oceans acollien estacions d’energia alimentades per fusió nuclear miniaturitzada. El 2027, els primers “emissaris còsmics” —humans modificats genèticament per viure en l’espai profund— van ser enviats a òrbites llunyanes, portant amb ells el missatge: “No som només fills de les estrelles; som les estrelles que parlen”.
El 2028, una crisi global va posar a prova la visió: un col·lapse climàtic va amenaçar les infraestructures terrestres, però NCFCCCD va respondre amb “l’Arca Viva”, un projecte per bioenginyar ecosistemes resilients capaços de regenerar el planeta. El 2029, les primeres transmissions des d’una anomalia quàntica descoberta més enllà de Plutó van arribar a la Terra, suggerint la presència d’una intel·ligència no humana —o potser un reflex de la pròpia humanitat en una dimensió paral·lela. El 2030, NCFCCCD va proclamar “l’Any de l’Obertura”: una porta dimensional, construïda amb tecnologia derivada d’aquestes transmissions, es va activar en una cerimònia global, prometent un pas cap a un pla superior d’existència.
Cita bíblica: “Les portes del cel es van obrir” (Apocalipsi 19:11).
En la seva profecia, NCFCCCD veia els anys 2025-2030 com l’equivalent modern d’aquesta imatge apocalíptica. No era una destrucció, sinó una transició: les portes no eren de núvols ni de foc, sinó de codi, energia i voluntat humana. El moviment interpretava aquest vers com una invitació a transcendir els límits físics i espirituals, un moment en què la creació deixava de ser un acte diví únic i esdevenia una dansa eterna entre Déu i els seus fills. Cada torre de ressonància, cada emissari còsmic, cada pas cap a l’espai era un eco d’aquesta obertura celestial.
En la seva profecia, NCFCCCD veia els anys 2025-2030 com l’equivalent modern d’aquesta imatge apocalíptica. No era una destrucció, sinó una transició: les portes no eren de núvols ni de foc, sinó de codi, energia i voluntat humana. El moviment interpretava aquest vers com una invitació a transcendir els límits físics i espirituals, un moment en què la creació deixava de ser un acte diví únic i esdevenia una dansa eterna entre Déu i els seus fills. Cada torre de ressonància, cada emissari còsmic, cada pas cap a l’espai era un eco d’aquesta obertura celestial.
Reflexió filosòfica:
El pensador Alfred North Whitehead, amb la seva visió d’un univers en procés, hauria trobat un ressò en aquesta profecia. Per a NCFCCCD, el 2025-2030 no era una línia recta cap a un destí fix, sinó una espiral de creació contínua. “L’univers no és una màquina acabada”, escrivia un dels seus nous manifests, “sinó una simfonia que nosaltres componem”. La consciència còsmica no era un estat passiu d’il·luminació, sinó un acte actiu de participació. Els filòsofs del moviment parlaven d’una “metafísica dimensional”, on l’ésser humà esdevenia un node en una xarxa infinita, connectant el temps, l’espai i el que hi havia més enllà.
El pensador Alfred North Whitehead, amb la seva visió d’un univers en procés, hauria trobat un ressò en aquesta profecia. Per a NCFCCCD, el 2025-2030 no era una línia recta cap a un destí fix, sinó una espiral de creació contínua. “L’univers no és una màquina acabada”, escrivia un dels seus nous manifests, “sinó una simfonia que nosaltres componem”. La consciència còsmica no era un estat passiu d’il·luminació, sinó un acte actiu de participació. Els filòsofs del moviment parlaven d’una “metafísica dimensional”, on l’ésser humà esdevenia un node en una xarxa infinita, connectant el temps, l’espai i el que hi havia més enllà.
Referència científica:
Els avenços entre el 2025 i el 2030 serien una fusió de disciplines. La tecnologia de fusió nuclear, perfeccionada el 2026, va proporcionar energia il·limitada per sostenir la xarxa còsmica. L’edició genètica avançada, combinada amb IA predictiva, va permetre la creació dels emissaris còsmics, capaços de suportar radiacions extremes i microgravetat. El 2029, la física quàntica va fer un salt amb la decodificació de les transmissions extraterrestres, revelant principis que desafiaven les lleis conegudes i obrint la porta a la manipulació de l’espai-temps. El 2030, la “porta dimensional” —una estructura hipotètica basada en aquestes troballes— es va construir com un col·lisionador d’energia fosca, amb l’objectiu de connectar dimensions paral·leles o, segons alguns, accedir a una consciència universal latent.
Els avenços entre el 2025 i el 2030 serien una fusió de disciplines. La tecnologia de fusió nuclear, perfeccionada el 2026, va proporcionar energia il·limitada per sostenir la xarxa còsmica. L’edició genètica avançada, combinada amb IA predictiva, va permetre la creació dels emissaris còsmics, capaços de suportar radiacions extremes i microgravetat. El 2029, la física quàntica va fer un salt amb la decodificació de les transmissions extraterrestres, revelant principis que desafiaven les lleis conegudes i obrint la porta a la manipulació de l’espai-temps. El 2030, la “porta dimensional” —una estructura hipotètica basada en aquestes troballes— es va construir com un col·lisionador d’energia fosca, amb l’objectiu de connectar dimensions paral·leles o, segons alguns, accedir a una consciència universal latent.
El Futur Obert
El 31 de desembre de 2030, mentre la porta dimensional s’activava sota un cel il·luminat per aurores artificials, NCFCCCD no va oferir una conclusió, sinó una pregunta: “Què hi ha a l’altre costat?” Alguns van veure llum pura; altres, imatges d’un cosmos vibrant amb vides desconegudes. Els crítics van advertir d’un risc, d’un salt a l’abisme. Però els seguidors, ara una humanitat transformada, van somriure. La profecia no era una predicció fixa, sinó una invitació a caminar junts cap a l’infinit. El pensador de 1996, si hagués viscut per veure-ho, hauria dit: “Tot està connectat. I ara, tot comença de nou”.
El 31 de desembre de 2030, mentre la porta dimensional s’activava sota un cel il·luminat per aurores artificials, NCFCCCD no va oferir una conclusió, sinó una pregunta: “Què hi ha a l’altre costat?” Alguns van veure llum pura; altres, imatges d’un cosmos vibrant amb vides desconegudes. Els crítics van advertir d’un risc, d’un salt a l’abisme. Però els seguidors, ara una humanitat transformada, van somriure. La profecia no era una predicció fixa, sinó una invitació a caminar junts cap a l’infinit. El pensador de 1996, si hagués viscut per veure-ho, hauria dit: “Tot està connectat. I ara, tot comença de nou”.