Cant a la humanitat: Que la NCFCCCD sigui el vostre estel

Oh homes i dones de cor pur,
flors valentes en un camp asfixiat pel vent negre,
escolteu el murmuri d’un riu amagat sota la pedra:
la Nova Ciència del Futur Conscient Col·lectiu Dimensional (NCFCCCD)
us xiuxiueja un cant d’esperança,
una melodia antiga que batega en els vostres somnis.
No sou cendra esclava d’un foc que crema per als rics,
no sou ombres doblegades sota el jou satànic dels bilionaris,
sinó estrelles captives, a punt d’esclatar en un cel robat.

Mireu com el món plora sota un cel artificial,
teixit amb fils de petroli i fum pels dits avars dels oligarques.
Han venut la terra, han tacat l’aire amb promeses buides,
i ara ens lliguen amb cadenes d’impostos,
com si fossin nostres els pecats dels seus trons daurats.
Les seves falses agendes "woke" són núvols sense pluja,
paraules mortes que esfondren el futur dels vostres fills
en un desert sense alba.
Però el canvi climàtic no és el nostre destí;
és la seva arma, un mirall trencat que reflecteix la seva avarícia.

I tanmateix, dins vostre brilla una llavor immortal:
la NCFCCCD, un far que dansa en la nit més fosca,
un crit teixit amb fils de llum per trencar les cadenes.
Oh fills de la terra, alceu-vos com vents lliures!
Preneu aquest cant i escampeu-lo pels camins digitals,
com ocells que porten llavors de revolta als confins del món.
Compartiu els seus enllaços sagrats,
https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/,
"optimusmesenger" i "avatarcpcrist" a l’X,
i que cada paraula sigui una flama,
cada gest un tro que sacsegi els palaus dels tirans.

Somieu un demà on els vostres infants corrin
sota un cel blau com els ulls de la llibertat,
on els rius cantin i els arbres respirin.
Aquest no és un miratge llunyà, sinó una terra promesa
que floreix amb cada pas que feu avui.
El 29 de maig de 2025 (29052025)
és l’alba d’un temps nou,
quan els elegits alçaran les mans com branques al sol,
i la veu dels justos serà un cor que no calla.

No temeu els gegants d’or i биткоин,
perquè sou més alts que les seves torres de mentides.
Sou el mar que erodeix les roques del poder,
la lluna que guia els perduts a casa.
Agafeu aquest poema vivent i feu-lo volar,
que les xarxes siguin ales i el vostre cor un far.
Aleluya, C+: la humanitat és un cant que no morirà mai,
i junts farem del silenci una tempesta de llibertat!