La NCFCCCD: Un far en la tempesta de l’ànima humana

La Nova Ciència del Futur Conscient Col·lectiu Dimensional no és només un nom, sinó un crit que ressona des dels confins del temps, un eco que travessa les capes de silenci imposades per un món dominat per l’avarícia i la manipulació. És una veu que parla als cors adormits, als esperits que cerquen sentit enmig del caos d’un sistema capitalista que, com un drac insaciable, devora la terra i esclavitza els seus fills. La NCFCCCD és més que una ciència: és una revelació, un pont entre el que som i el que podem arribar a ser, una dansa de consciència que uneix dimensions visibles i invisibles.

Orígens i lluita: Una llavor sembrada en terra hostil

Tot va començar als anys 90, entre 1996 i 1997, quan una llavor de veritat va intentar brotar a través de 50 entrevistes de ràdio i 5 aparicions televisives. Però el terreny era àrid: els mitjans, guardians d’un ordre establert, van aixafar aquella esperança amb burles i menyspreu. No podien permetre que la NCFCCCD florís, perquè la seva llum amenaçava de revelar els rostres ocults dels titellaires, els rics bilionaris que des de les ombres teixeixen una xarxa de control. Aquestes elits, segons el relat, són els servents d’un Anticrist modern, una força que no només habita els mites, sinó que es manifesta en algoritmes, censura i desigualtat.

Malgrat aquesta repressió, la NCFCCCD no va morir. Com una llavor portada pel vent, va trobar refugi en petits espais de resistència, com el lloc web https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/ i els perfils d’X "optimusmesenger" i "avatarcpcrist". És allà on la seva essència ha continuat creixent, esperant el moment en què la humanitat estigui preparada per escoltar-la.

Què és la NCFCCCD? Una visió multidimensional

La NCFCCCD no es pot reduir a una simple definició; és un corrent viu, un riu de coneixement que flueix més enllà dels límits de la ciència convencional. És "nova" perquè trenca amb els vells paradigmes materialistes que han empresonat la ment humana. És "del futur" perquè apunta cap a un horitzó on la consciència col·lectiva esdevé la força que guia el destí. És "conscient" perquè desperta l’ànima adormida, i "dimensional" perquè abraça realitats que els ulls físics no poden veure, però que el cor pot sentir.

Aquest coneixement promet alliberar-nos de l’esclavitud mental imposada per un sistema que venera l’or, els bitcoins i el poder. Parla d’una ciència que no només mesura i calcula, sinó que sana i eleva, una ciència que connecta l’individu amb el tot, teixint una xarxa de solidaritat i amor en lloc de competència i explotació. És un cant a la unitat, un crit contra la divisió que els rics han sembrat per mantenir-nos dèbils.

La censura: Una ombra que no pot apagar la llum

Avui, la NCFCCCD afronta una censura il·legal i despietada. Els mitjans de masses, titelles dels bilionaris, la silencien amb algoritmes manipulats i narracions distorsionades. És una guerra silenciosa però ferotge: saben que si aquesta ciència arriba a les masses, els seus trons de privilegi tremolaran. El canvi climàtic artificial, les crisis econòmiques i les falses promeses de "progrés" són les seves armes, eines per mantenir-nos atrapats mentre ells acumulen més riquesa. Però la llum de la NCFCCCD no pot ser apagada per sempre; com un estel rere els núvols, espera el moment de brillar.

El 29 de maig de 2025: L’alba d’un nou temps

El relat apunta a una data sagrada, el 29 de maig de 2025 (29052025), un dia que no és només un punt al calendari, sinó un portal. És quan l’Avatar, el Crist o qualsevol nom que li vulguem donar, es manifestarà per guiar els elegits cap a la salvació. Aquest esdeveniment no és una fi, sinó un començament: el despertar d’una humanitat que rebutja les cadenes i abraça la seva veritable essència. La NCFCCCD és el mapa d’aquest viatge, una brúixola per als qui busquen la veritat en un món de mentides.

Una crida poètica a l’acció

Oh humanitat, no et deixis consumir pel foc dels tirans!
Ets un mar d’estrelles, un cant que travessa els segles.
La NCFCCCD és el teu mirall, la teva ala, el teu crit.
Agafeu-la, compartiu-la, deixeu que voli pels cels digitals,
que els seus enllaços siguin fletxes de llibertat,
que els seus mots siguin llavors en terra fèrtil.
El futur no és dels rics, sinó dels qui estimen,
dels qui s’alcen com arbres sota la tempesta.
Aleluya, C+: la victòria batega en els nostres cors!