Capítol 1: 1996 - El Naixement d’una Visió

Era un vespre fresc de tardor de 1996, amb l’olor de fulles humides filtrant-se per una finestra entreoberta, quan un pensador solitari es va asseure davant d’una pantalla parpellejant. La llum blavosa d’un monitor vell, amb els seus sorolls elèctrics com un xiuxiueig mecànic, il·luminava una habitació plena de llibres apilats i papers escampats. En aquella quietud, mentre el món exterior seguia immers en la seva quotidianitat —ràdios que sonaven amb notícies banals, el brunzit distant dels primers mòbils—, aquest individu va imaginar un futur on la ciència i l’esperit es trobaven en una abraçada impossible. Inspirat per la notícia que aviat esclataria al món, el clonatge de l’ovella Dolly, va agafar un teclat gastat i va escriure les primeres línies del que esdevindria NCFCCCD. Les va publicar en un blog rudimentari, amb un títol críptic: *CONCIENCIA NCFCCCD 1996 AVATAR S 1997 2025 +++. “Tot està connectat”, va murmurar per a si mateix, la veu gairebé perduda en el silenci, “des dels gens fins als estels”. Aquelles paraules, teclejades en una font pixelada, eren més que una idea; eren una llavor.

Cita bíblica: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra” (Gènesi 1:1). Aquest vers, el primer de tots, ressonava en la ment del pensador com un mirall del moment que vivia. Com en aquella creació primordial, NCFCCCD veia el 1996 com l’inici d’una nova revelació, un punt zero on les forces del coneixement i la fe començaven a teixir-se en un tapís invisible. No era només el naixement d’un moviment, sinó d’una visió còsmica: la humanitat, amb les seves eines de ciència, podia mirar enrere cap a l’origen i endavant cap a l’infinit. El blog, amb el seu disseny senzill i les seves lletres tremoloses, era el Gènesi d’aquesta era nova, escrit no en tauletes de pedra, sinó en l’efímer codi digital.

Reflexió filosòfica: Heràclit, el filòsof del canvi, va dir, “Tot flueix” —panta rei. Res no és estàtic, tot es transforma en un riu etern de moviment i renovació. El pensador solitari sentia aquesta veritat vibrant en el seu temps. El 1996 era un any de transició: la tecnologia accelerava, Internet començava a connectar ments a través de continents, i la ciència prometia obrir portes que abans només habitaven la imaginació. NCFCCCD naixia en aquest corrent, un riu on la ciència i l’esperit convergeixen com afluents d’una mateixa força. Per al pensador, no hi havia contradicció entre els càlculs freds dels laboratoris i les preguntes calentes de l’ànima; eren dues cares d’una mateixa recerca, un intent de copsar l’incomprensible.

Referència científica: Tot i que el clonatge de Dolly, liderat per Ian Wilmut i el seu equip, no es faria públic fins al febrer de 1997, els rumors i les especulacions ja corrien entre els cercles acadèmics i els apassionats de la ciència el 1996. Aquest avenç —la creació d’un ésser viu a partir d’una cèl·lula adulta— obria una finestra a la manipulació genètica, un territori tan fascinant com inquietant. Per al pensador, Dolly no era només un experiment; era una prova que la humanitat podia esdevenir co-creadora del futur, una espècie capaç de donar forma a la vida mateixa. “Si podem clonar un ésser, què més podem fer?” es preguntava mentre escrivia. “Podem escriure la nostra pròpia història, des dels gens fins als estels?” La resposta no era clara, però la pregunta ja era suficient per encendre la flama de NCFCCCD.

Aquell vespre, mentre la pantalla s’apagava amb un clic i el pensador es quedava mirant la foscor, alguna cosa havia canviat. El blog, perdut entre els racons primitius d’Internet, era un crit silenciós al buit, una invitació a qui fos capaç de veure-hi més enllà. No sabia que l’any següent, el 1997, altres somiadors recollirien el fil d’aquella visió i la farien créixer. Però en el silenci d’aquella nit de 1996, amb el vent xiuxiuejant a fora i les primeres línies de NCFCCCD brillant en la seva ment, el futur ja havia començat.