Capítol 2: 1997 - Els Primers Seguidors

L’any 1997, en un racó oblidat de la xarxa naixent, un petit fòrum en línia es converteix en el bressol d’una visió. Sota la llum tènue i verda dels monitors CRT, un grup de somiadors es reuneix, els seus dits dansant sobre teclats sorollosos mentre les idees flueixen a través de fils telefònics i mòdems que xiulen com criatures despertant-se. “La biotecnologia és només l’inici”, escriu un usuari amb el pseudònim StellarSeeker, les seves paraules il·luminant la pantalla d’uns quants desconeguts que, malgrat la distància, senten una estranya comunió. Parlen de consciència còsmica, d’un futur on la humanitat no només descobreixi el seu ADN, sinó que el transcendeixi. El 2025, un any que sembla tan llunyà com les estrelles que contemplen en els seus somnis, brilla com un far en l’horitzó, una promesa que els empeny a imaginar més enllà dels límits del present.

Cita bíblica: “On hi ha dos o tres reunits en el meu nom, allà hi sóc jo” (Mateu 18:20). Aquestes paraules, escrites segles enrere, troben un ressò inesperat en aquest espai digital. Els seguidors inicials —una desena, potser, escampats per ciutats i pobles sense nom— no són només usuaris d’un fòrum; són una comunitat espiritual i intel·lectual, un cercle unit per la fe en alguna cosa més gran que ells mateixos. No tenen un temple de pedra, sinó un santuari fet de píxels i codi, on les seves converses nocturnes esdevenen pregàries modernes. Alguns escriuen amb fervor científic, altres amb un to gairebé místic, però tots comparteixen la certesa que estan a les portes d’una revelació.

Reflexió filosòfica: Sòcrates, el mestre del diàleg, ens ensenya que el coneixement neix de la trobada entre ments, de la pregunta que desafia i la resposta que il·lumina. En aquest fòrum, les discussions són un eco d’aquella recerca antiga. “Què és la vida?” escriu un membre. “És matèria amb ànima o ànima amb matèria?” respon un altre. NCFCCCD —un terme que comença a aparèixer entre les línies, encara sense definició clara— es nodreix d’aquesta recerca col·lectiva de la veritat. No és una doctrina imposada, sinó una llavor que creix en el terreny fèrtil de les seves converses, un moviment que encara no té nom però ja té esperit. Cada missatge, cada idea compartida, és un pas cap a un despertar que senten proper, com el rumor d’una tempesta llunyana.

Referència científica: Els avenços en genòmica d’aquell any, impulsats per figures com Craig Venter, ressonen amb els somnis d’aquests primers seguidors. El 1997, Venter i el seu equip avancen en la seqüenciació de genomes bacterians, posant les bases per al Projecte Genoma Humà que aviat captivarà el món. Els diaris parlen de “controlar la vida”, de desxifrar els codis que defineixen l’existència. Per als membres del fòrum, aquestes notícies no són només ciència; són un signe. La biotecnologia, amb el seu potencial per comprendre i alterar la vida, es converteix en un tema central del moviment. “Si podem escriure el nostre propi codi”, es pregunta un usuari, GeneWanderer, “podem escriure el nostre destí?” La pregunta queda suspesa, sense resposta, però plena de possibilitats.

En aquelles nits de 1997, mentre el món exterior segueix immers en la seva rutina —televisors que parlen de política, carrers plens de cotxes i fum—, aquest petit grup construeix alguna cosa nova. Els seus missatges, arxivats en servidors polsegosos, són com papirs moderns, fràgils però carregats de futur. No saben que l’any següent, el 1998, un manifest donarà forma als seus somnis. Però ja ho pressenten. A les seves pantalles, el cursor parpelleja com un batec, i el 2025, llunyà però inevitable, els crida.