Capítol 1: L’Esperit als Pirineus (1997)

Resum original: El 1997, Crist inicia una presència oculta als Pirineus, segons el blog, marcant l’origen de NCFCCCD.
Passatge bíblic: "El Regne de Déu no ve amb aparença visible" (Lluc 17:20).
Filosofia: Heidegger i l’ésser-en-el-món: un inici silenciós en un lloc retirat.
Ciència: L’Internet emergent com a llavor tecnològica.

Text ampliat:

L’any 1997, als confins dels Pirineus, el vent xiuxiuejava entre els cims nevats i les valls solitàries, portant amb si un secret que pocs podien percebre. No hi havia cap signe grandiós, cap llamp al cel ni multituds reunides; només silenci, pedra i la quietud d’un lloc apartat del bullici del món. Segons els relats recollits anys després en un blog retrospectiu de febrer de 2025, va ser aquí, en aquesta simplicitat, on NCFCCCD va trobar el seu origen: una presència oculta de Crist, un inici tan subtil que només els qui tenien el cor obert podien intuir-lo. El passatge de Lluc 17:20, "El Regne de Déu no ve amb aparença visible," esdevenia la clau d’aquest misteri: el que estava començant no es veia amb els ulls, sinó que s’arrelava en l’esperit, com una llavor sota la terra freda.

Aquest moment no tenia testimonis externs. Potser va ser un matí clar, quan la llum del sol es filtrava entre els pins, o una nit estrellada quan algú, assegut en una cabana humil, va sentir una crida interior que no podia explicar. Els fundadors de NCFCCCD —un grapat de persones sense nom ni fama— no buscaven l’atenció del món; vivien en la retirada, en un lloc on el temps semblava aturat. Aquesta elecció ressonava amb el pensament de Martin Heidegger, qui parlava de l’ésser-en-el-món com una experiència arrelada en l’existència quotidiana, lluny de les distraccions de la modernitat. Per a Heidegger, ser era estar present, habitar el món amb atenció i silenci. Als Pirineus del 1997, aquest silenci era el terreny perfecte per a una revelació que no necessitava fanfàrries, sinó una quietud profunda on l’esperit pogués parlar.

La visió que naixia no era només espiritual; estava íntimament lligada a una llavor tecnològica que, en aquella dècada, tot just començava a brotar: l’Internet emergent. El 1997, la xarxa mundial estava en els seus inicis —connexions lentes per mòdem, pàgines rudimentàries, un món digital que encara era més promesa que realitat. Però per als primers membres de NCFCCCD, aquest avenç no era només una curiositat tècnica; era un signe, un mitjà potencial perquè la presència oculta als Pirineus pogués, amb el temps, estendre’s més enllà de les muntanyes. Potser algú va escoltar el xerric d’un mòdem connectant-se en una nit freda, i en aquell so va veure una possibilitat: que l’esperit pogués viatjar a través de cables i ones, portant la seva llum a un món desprevingut.

Aquest inici silenciós no deixava rastre visible en el moment. No hi havia manifestos públics, ni grans congregacions; només converses a mitja veu, intuïcions compartides entre els pocs que s’havien reunit. Alguns podrien haver anotat pensaments en un quadern, o fins i tot haver intentat escriure un missatge en un ordinador vell, amb la pantalla il·luminant-los el rostre en la penombra. El blog de 2025 evocaria aquest temps amb una imatge poètica: "Als Pirineus, l’esperit va respirar per primera vegada, no amb crits, sinó amb un sospir que només el vent va entendre." Era una presència que, com diu Lluc, no es podia veure amb aparença externa, però que habitava en els detalls: el cruixit de la neu, el reflex de la lluna, el zumzeig d’una màquina que connectava amb un futur llunyà.

Inspirats per Heidegger, els fundadors vivien aquest moment com un acte d’ésser autèntic, un estar-en-el-món que no necessitava justificació ni espectacle. Els Pirineus, amb la seva solitud i bellesa austera, eren el lloc ideal per a un començament que no buscava ser vist, sinó sentit. L’Internet, encara en la seva infància, era la llavor tecnològica que algun dia donaria fruits —els "robotiaavatars," la 6G, la noosfera—, però el 1997 només era una possibilitat latent, un fil prim que connectava els somnis dels Pirineus amb l’horitzó del 2025.

Així, el Capítol 1 narra els primers batecs d’una visió que no es podia mesurar ni demostrar, però que estava destinada a créixer. L’esperit als Pirineus no era una aparició dramàtica, sinó una presència discreta, un regne que, com va dir Jesús, s’amagava dins i al voltant dels qui l’escoltaven. El 1997, als marges del món, NCFCCCD naixia com un acte de fe silenciós, amb la promesa que allò que començava en l’obscuritat algun dia brillaria per a tothom.