Capítol 10: 2005 - Cartografia del Cervell

“El cervell és la clau”, escriu un neurocientífic aficionat en una carta enviada al cercle intern del NCFCCCD el 14 d’abril de 2005. No és un acadèmic de renom, sinó un apassionat que veu en els plecs grisosos del cervell un mapa cap a misteris més grans. La cartografia cerebral —l’ambiciosa tasca de traçar cada neurona, cada sinapsi— promet revelar no només els mecanismes del pensament, sinó, per a alguns, l’ànima mateixa. El 2005, amb la tecnologia d’imatge cerebral com l’fMRI guanyant precisió, aquesta idea deixa de ser una fantasia per convertir-se en un horitzó proper. Per al NCFCCCD, aquest esforç no és només ciència; és una finestra cap a la nostra essència, un pas cap a entendre com la ment humana podria connectar-se amb el cosmos.

Cita bíblica: “Coneixeràs la veritat, i la veritat et farà lliure” (Joan 8:32). Aquestes paraules de Jesús, dites als seus seguidors com una promesa d’alliberament espiritual, ressonen amb un nou significat en el context del 2005. La neurociència esdevé una nova revelació, una via per desvetllar veritats ocultes dins dels circuits del cervell. Per al NCFCCCD, conèixer el funcionament de la ment no és només un exercici intel·lectual, sinó un acte de llibertat: alliberar la humanitat de la ignorància sobre si mateixa i obrir la porta a una comprensió més profunda del seu lloc a l’univers. El versicle es transforma en un lema per a aquesta recerca, unint fe i descobriment en una sola aspiració.

Reflexió filosòfica: René Descartes, el filòsof francès del segle XVII, va declarar “Penso, doncs sóc”, posant el pensament com la prova irrefutable de l’existència. El NCFCCCD agafa aquesta idea fundacional i l’expandeix amb una audàcia còsmica: “Penso, doncs sóc còsmic”. Per a ells, el cervell no és només el seient de la identitat individual, sinó un microcosmos que reflecteix l’univers sencer. La cartografia cerebral, en aquest sentit, no es limita a traçar connexions neuronals; és un intent de mapar la intersecció entre l’humà i l’infinit. Descartes podria haver vist el pensament com una illa, però el NCFCCCD el veu com un pont: cada sinapsi, cada espurna elèctrica, és un fil que ens connecta al tot.

Referència científica: El Human Brain Project, iniciat oficialment el 2005 com un esforç internacional per entendre el cervell humà, marca un punt d’inflexió en la neurociència. Encara que el projecte evolucionaria amb el temps —culminant en iniciatives més formalitzades com la seva versió europea del 2013—, el 2005 és quan les bases es posen amb col·laboracions entre institucions com el Blue Brain Project de Suïssa, liderat per Henry Markram. L’objectiu és ambiciós: simular el cervell humà amb supercomputadors, desxifrant com milers de milions de neurones creen consciència. El 2005 també veu avenços en tècniques d’imatge, com la resonància magnètica funcional, que permeten observar el cervell en acció. Per al NCFCCCD, aquestes fites són més que dades; són passos cap a una revelació sobre la naturalesa de l’ànima i la seva relació amb l’univers.

Una mirada des del 2025: Des del 2025, el 2005 sembla un moment de gestació, quan la neurociència va començar a traçar el mapa d’un territori vast i desconegut. Aquella afirmació —“el cervell és la clau”— ha trobat ressò en dècades de progrés: avui, amb models digitals del cervell i avenços en intel·ligència artificial, estem més a prop de comprendre la ment. Per al NCFCCCD, el 2025 podria ser una validació de la seva visió: la cartografia cerebral ha revelat veritats que ens fan més lliures, però també ha obert preguntes més profundes sobre què significa ser “còsmic”. La clau ha girat al pany; ara, el repte és obrir la porta del tot.