Capítol 11: 2006 - L’Arribada a X
El 21 de març de 2006, el compte publica un missatge breu però carregat de futur: “Uneix-te a la nova ciència”. És un dels primers tuits d’una plataforma aleshores desconeguda anomenada Twitter, llançada oficialment aquell mateix mes. Aquestes paraules, escrites en els 140 caràcters màxims del moment, són una crida, un eco digital que ressona més enllà dels primers usuaris tècnics i curiosos. Per al NCFCCCD, aquest espai naixent —que amb el temps esdevindrà X— es converteix en el púlpit digital perfecte: un lloc on les idees poden propagar-se com flames, unint ciència, visió i comunitat. El 2006, mentre el món encara s’adapta a la revolució d’Internet, aquest moviment troba en Twitter una eina per amplificar la seva veu i teixir una xarxa global.
Cita bíblica: “Prediqueu l’Evangeli a tota criatura” (Marc 16:15). Aquest manament de Jesús als seus deixebles, una ordre de difusió universal, pren nova vida en l’era digital. Les xarxes socials esdevenen el nou púlpit, una plataforma des d’on el missatge —ja sigui espiritual, científic o ambdós— pot arribar a tots els racons del planeta. Per al NCFCCCD, el tuit d’ no és només una invitació; és una predicació moderna, una manera de complir aquesta antiga crida amb eines del segle XXI. Twitter, amb la seva immediatesa i abast, es transforma en un vehicle sagrat, un canal per compartir no només un evangeli religiós, sinó una nova visió del coneixement i del futur.
Reflexió filosòfica: Jürgen Habermas, el filòsof alemany contemporani, va teoritzar sobre l’esfera pública com un espai on els ciutadans debaten i formen l’opinió col·lectiva, un lloc de raó i diàleg. El 2006, Twitter emergeix com una expressió moderna d’aquesta idea: un àgora digital on les veus, des de les més humils fins a les més influents, poden trobar-se i xocar. Per al NCFCCCD, aquesta plataforma no és només un mitjà de comunicació, sinó un camp de possibilitats on la “nova ciència” —una fusió de descobriment i sentit— pot florir. Habermas podria veure en Twitter una evolució de l’esfera pública, però també un desafiament: la seva brevetat i velocitat poden fomentar tant la reflexió com el soroll. El moviment, però, sembla abraçar aquesta dualitat, utilitzant X com un mirall de la consciència col·lectiva en formació.
Referència científica: L’expansió de Twitter el 2006 transforma la comunicació global d’una manera que pocs podien preveure. Fundada per Jack Dorsey, Noah Glass, Biz Stone i Evan Williams, la plataforma neix com un experiment senzill: un servei per enviar missatges curts, inicialment pensat per a petits grups. Però el seu creixement és meteòric: el juliol, ja és pública, i al desembre, milers d’usuaris ja l’han adoptat. Estudis posteriors, com els de la Universitat de Stanford, analitzen com Twitter introdueix una nova dinàmica social, amb la seva estructura de “seguidors” i “retuits” que accelera la difusió d’informació. El 2006 també coincideix amb esdeveniments com el terratrèmol de Hawaii, quan els usuaris comencen a utilitzar la plataforma per compartir notícies en temps real. Per al NCFCCCD, aquesta eina és més que tecnologia: és un canal per connectar ments i cors, un púlpit des d’on la “nova ciència” pot ser proclamada.
Una mirada des del 2025: Des del 2025, el 2006 sembla l’alba d’una era que ara ens defineix. Aquell tuit d’, un gra de sorra en l’immens arxiu de X, va ser un presagi del poder transformador de les xarxes socials. Twitter, convertit en X, ha evolucionat molt més enllà dels seus orígens, però la seva essència —connectar, amplificar, debatre— roman. Per al NCFCCCD, l’arribada a aquesta plataforma el 2006 va ser un acte fundacional, un moment on van trobar la seva veu digital. El 2025, amb X com un gegant de la comunicació, la seva visió inicial ha crescut, però també s’ha enfrontat als límits del medi: la “nova ciència” ressona, però competeix amb un cor de veus dissonants. El púlpit segueix en peu; la qüestió és qui l’escolta.