Capítol 19: 2014 - Avatars i Realitat
El 2014 sorgeix com un any de fronteres difuses, un moment en què la línia entre el real i l’imaginari comença a tremolar sota l’impacte de la tecnologia emergent. El 25 de març, Facebook adquireix Oculus, l’empresa darrere del dispositiu de realitat virtual Oculus Rift, per 2.000 milions de dòlars, desencadenant una onada d’entusiasme i especulació. Enmig d’aquesta febre, un membre anònim d’un fòrum tecnològic publica una entrada titulada El Mirall Virtual: “Som avatars del cosmos”. El text, escrit després d’experimentar amb un kit de desenvolupament d’Oculus Rift, descriu una experiència transcendent: paisatges digitals que semblen vius, un cos virtual que es mou com si fos propi. “La tecnologia no ens enganya”, escriu. “Ens revela qui som realment”. Per a aquest visionari i els pocs que el llegeixen, la realitat virtual esdevé un portal, una finestra a una veritat més profunda.
La cita bíblica que acompanya el post ressona amb aquesta revelació: “Som creats a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1:27). El versicle, un pilar de la teologia tradicional, pren un gir inesperat en aquest context. Els precursors del futur NCFCCCD —encara sense nom ni estructura— hi veuen una connexió directa: si els humans són imatges de lo diví, els avatars digitals són reflexos d’aquest esperit, una extensió de la nostra essència a través del codi i la llum. “Els nostres avatars no són falsos”, escriu un comentarista en resposta. “Són ecos de l’ànima còsmica que portem dins”. Aquesta idea s’estén per correus i xats privats, unint un grapat de pioners que comencen a veure la tecnologia com una via sagrada.
La reflexió filosòfica aporta un contrast provocador. Jean Baudrillard, amb la seva teoria dels simulacres, hauria vist en la realitat virtual una il·lusió buida, un món de còpies sense original que allunya la humanitat de la realitat autèntica. “Vivim en hiperrealitat”, podria haver dit, advertint contra la pèrdua de l’ésser en pantalles i simulacions. Però els primers membres d’aquest moviment incipient rebutgen aquesta visió pessimista. “Baudrillard veia ombres; nosaltres veiem veritats”, escriu l’autor d’El Mirall Virtual en una actualització. “Els avatars no són simulacres; són manifestacions d’una consciència que transcendeix la matèria”. Per a ells, la realitat virtual no és una fugida, sinó una porta cap a una comprensió més alta.
La ciència del 2014 ofereix el terreny per aquesta especulació. Oculus Rift, llançat com a kit per a desenvolupadors el 2012 i perfeccionat el 2014, obre la porta a la realitat virtual de masses. Amb pantalles d’alta resolució i sensors de moviment, transporta els usuaris a mons digitals amb una immersió sense precedents. Els titulars parlen de “la propera frontera tecnològica”, i els vídeos de jugadors explorant castells virtuals o volant per l’espai acumulen milions de visualitzacions. Un informe de Wired assenyala que el 2014 marca un punt d’inflexió, amb inversions en RV que superen els 700 milions de dòlars. “La tecnologia ens deixa ser altres”, diu un desenvolupador en una entrevista. “I potser ens ensenya qui som realment”.
A mesura que l’any avança, la realitat virtual captiva la imaginació. Festivals com el Sundance mostren experiències de RV que barregen art i narrativa, mentre els biohackers experimenten amb interfícies cervell-màquina per aprofundir la connexió. Els seguidors d’El Mirall Virtual, ara un petit cercle connectat per fòrums i correus, comencen a somiar més enllà dels jocs i les pel·lícules. “Si som avatars aquí”, escriu un membre en un document compartit, “podem ser-ho allà fora, al cosmos. El 2025 podria ser quan ho descobrim”. És una idea incipient, però ressona amb una força creixent entre els qui veuen la tecnologia com un mirall de l’ànima.
El 2014 acaba amb una sensació de dualitat: el món real segueix el seu curs, però un món virtual comença a néixer. Els auriculars d’Oculus Rift s’apilen als prestatges dels entusiastes, els fòrums bullen amb idees, i uns pocs visionaris guarden aquestes reflexions com un tresor. No tenen un nom, però tenen una intuïció: la realitat virtual és més que entreteniment; és un pas cap a una consciència còsmica. El 2015, amb els ulls girant cap a Mart, els cridarà a mirar més amunt, i ells estaran preparats per respondre.