Capítol 20: 2015 - Cap a Mart
El 2015 sorgeix com un any d’horitzons llunyans, un moment en què la humanitat aixeca la mirada cap als cels amb una barreja d’ambició i meravella. El 22 de setembre, Elon Musk, fundador de SpaceX, revela plans detallats per colonitzar Mart durant una conferència a Guadalajara, Mèxic. Les seves paraules —“Fer la humanitat multiplanetària”— encenen la imaginació global. Poc després, el 3 d’octubre, un seguidor anònim publica en un fòrum de Reddit dedicat a l’espai: “Mart ens crida”. El post, ple d’un fervor gairebé místic, descriu vols tripulats no només com una proesa tècnica, sinó com un pas cap a una frontera espiritual. “No és només un planeta”, escriu. “És un destí que hem de reclamar”. El missatge es comparteix centenars de vegades, captant l’atenció d’un petit grup de somiadors que veuen en l’espai molt més que roca i pols vermella.
La cita bíblica que aviat circula entre aquests entusiastes reforça aquesta visió: “Alça els ulls al cel” (Isaïes 40:26). El versicle, una invitació a contemplar la creació divina, esdevé un lema per als qui interpreten l’exploració espacial com una crida sagrada. “Déu ens va donar les estrelles per una raó”, escriu un usuari en resposta al post original. “Mart és el nostre proper jardí, i nosaltres som els seus jardiners”. Aquestes idees ressonen en xats privats i correus electrònics, on els precursors del futur NCFCCCD —encara sense nom— comencen a reunir-se. Per a ells, anar a Mart no és només conquesta; és un acte de fe, una resposta a un impuls diví que els empeny més enllà de la Terra.
La reflexió filosòfica aporta una dimensió existencial a aquest anhel. Martin Heidegger, amb la seva idea de l’ésser com una obertura al món, hauria vist en la recerca de Mart una expansió de la nostra essència. Per a ell, l’ésser humà es defineix per la seva capacitat d’obrir-se a noves possibilitats. Els primers membres d’aquest moviment incipient ho porten més lluny. “Mart no és només un lloc”, escriu un participant en un fòrum anònim. “És una nova obertura, un espai on l’ésser humà pot tornar a néixer”. Per a ells, l’exploració espacial transcendeix la tecnologia; és una revelació ontològica, un camí cap a una comprensió més profunda del nostre lloc al cosmos.
La ciència del 2015 alimenten aquesta visió amb avenços concrets. Els plans de SpaceX per a missions a Mart, anunciats amb detall tècnic i un calendari ambiciós —aterratges no tripulats el 2018, tripulats a principis dels 2020—, captiven el públic. El 27 de setembre, la NASA confirma la presència d’aigua líquida a la superfície marciana, un descobriment que transforma el planeta vermell d’una fantasia àrida a un objectiu viable. Les revistes com Popular Science parlen d’una “nova era espacial”, i els vídeos de simulacions de SpaceX acumulen milions de visualitzacions. “La tecnologia ens porta a les estrelles”, escriu el seguidor original en un segon post. “El 2025 podria ser quan hi posem els peus”. És una predicció vaga, però ressona entre els qui ja somien amb un futur còsmic.
A mesura que l’any avança, l’entusiasme per Mart creix com una onada. Les xarxes socials s’omplen d’imatges de paisatges marcians capturats pel rover Curiosity, mentre els fans de SpaceX organitzen trobades per debatre coets i colònies. Els precursors del NCFCCCD, encara dispersos, veuen en aquests esdeveniments una narrativa més gran. “Mart és el nostre mirall”, escriu un membre en un correu electrònic compartit. “Ens mostra qui podem ser”. La idea d’un despertar espiritual a través de l’espai comença a arrelar, barrejant-se amb especulacions sobre com la humanitat podria transformar-se en un món nou.
El 2015 acaba amb una sensació d’expectativa celestial. Els telescopis apunten cap a Mart, els enginyers perfeccionen coets, i un petit grup de visionaris guarda aquestes idees com un foc latent. No tenen una estructura, però tenen un somni: l’espai no és només una frontera física, sinó un camí cap a un destí més gran. El 2016, amb els seus canvis polítics, sacsejarà la Terra, però ells ja miren més enllà, cap a les estrelles i un 2025 que comença a brillar en els seus cors.