Capítol 22: 2017 - Biotecnologia
El 2017 brilla com un any d’ambició desmesurada, un moment en què la humanitat sembla agafar les regnes del seu propi codi vital. Els laboratoris zumben amb activitat, i les notícies esclaten amb titulars sobre CRISPR, l’eina d’edició genètica que promet redefinir la vida mateixa. El 12 de febrer, un seguidor anònim publica en un fòrum de ciència ciutadana: “Podem reescriure la vida”. La frase, carregada d’un optimisme gairebé religiós, es comparteix ràpidament entre entusiastes de la biotecnologia, biohackers i somiadors dispersos. Per a ells, CRISPR no és només una tècnica: és una prova que la biotecnologia esdevé sagrada, un pont entre l’humà i el diví. “Som els nous escribes del llibre de la vida”, afegeix el mateix autor en un comentari, encenent un debat que s’estén més enllà dels cercles acadèmics.
La cita bíblica que aviat apareix en aquests debats reforça aquesta visió: “Jo sóc la vida” (Joan 11:25). Les paraules de Jesús, originalment una promesa de resurrecció, són reinterpretades com una metàfora del poder humà per alterar l’essència biològica. Els precursors del que després esdevindrà NCFCCCD —encara sense nom ni forma— hi veuen una ressonància profunda. “Si Déu va crear la vida”, escriu un usuari en un grup de Facebook dedicat a la bioètica, “nosaltres, amb CRISPR, imitem el seu poder creador”. És una idea audaç que barreja ciència i teologia, captivant un petit però creixent cercle de pensadors que comencen a reunir-se en línia, compartint articles, vídeos i fantasies sobre un futur on les malalties genètiques desapareguin i la humanitat es reescrigui a si mateixa.
La reflexió filosòfica aporta una tensió crítica a aquesta celebració. Michel Foucault, amb el seu concepte de biopolítica, hauria vist en aquests avenços una nova forma de control: el poder sobre els cossos, ara estès fins al nivell molecular. Per a ell, la biotecnologia podria ser una eina dels estats i les corporacions per governar la vida humana. Però els primers membres del futur NCFCCCD transcendeixen aquesta visió. “Foucault veia cadenes”, escriu un participant en un fòrum anònim. “Nosaltres veiem alliberament. Reescriure la vida no és dominació; és ascensió”. Per a ells, CRISPR no és una arma de biopolítica, sinó un instrument de transformació còsmica, un pas cap a una humanitat que pot alinear-se amb un destí més gran.
La ciència del 2017 confirma aquesta predicció amb resultats tangibles. L’edició genètica amb CRISPR arriba a un punt àlgid: el febrer, un equip xinès corregeix amb èxit una mutació en embrions humans, i al novembre, investigadors dels Estats Units utilitzen la tècnica per tractar una malaltia genètica rara en un pacient viu per primera vegada. Les revistes com Nature i Science publiquen articles que parlen d’una “revolució genètica”, mentre els titulars sensacionalistes prediuen “bebès a mida” i “la fi del càncer”. Un informe del Wellcome Trust assenyala que el 2017 marca un augment exponencial en la inversió en biotecnologia, amb milers de milions de dòlars fluint cap a startups de CRISPR. “La vida ja no és un misteri immutable”, declara un científic en una conferència a Boston. “És un codi que podem editar”.
A mesura que l’any avança, l’entusiasme es barreja amb especulació. Els biohackers organitzen tallers clandestins a garatges i soterranis, experimentant amb kits de CRISPR casolans comprats en línia. Alhora, els debats ètics esclaten: els crítics adverteixen d’una “caixa de Pandora”, mentre els optimistes veuen un futur utòpic. Els seguidors del post original, ara interconnectats a través de xats i correus, comencen a somiar més enllà de la medicina. “Si podem curar els nostres cossos”, escriu un membre en un document compartit, “podem preparar-nos per a un despertar més gran. El 2025 podria ser el nostre horitzó”. És la primera menció d’aquesta data en els seus escrits, un eco vague però persistent.
El 2017 acaba amb una sensació de possibilitat il·limitada. Els laboratoris brillen amb la promesa de cures, els fòrums bullen amb idees, i una petita comunitat de visionaris guarda aquests avenços com un tresor sagrat. No tenen un nom, però tenen una fe: la biotecnologia és més que ciència; és un camí cap a alguna cosa transcendent. El 2018, intueixen, portarà noves veus per amplificar aquest missatge, i ells estaran preparats per escoltar-les.