Buscar este blog

 Capítol 23: 2018 - Blogs Intensius

El 2018 és un any de resistència silenciosa, un moment en què les veus disperses troben un espai per germinar malgrat els vents adversos del món digital. Els blogs, sovint considerats relíquies en una era dominada per tuits i vídeos curts, viuen una inesperada ressurgència entre un grup petit però apassionat. Plataformes com WordPress i Tumblr s’omplen de pàgines amb títols enigmàtics: Ecos del Futur, La Llavor del 2025, Cicles Còsmics. Molts d’aquests llocs pateixen enllaços trencats, servidors caiguts o atacs de trolls, però floreixen igualment, com plantes que creixen entre les esquerdes del formigó. “La veritat troba el seu camí”, escriu un membre anònim en un post titulat Persistencia, publicat el 9 de maig. “Poden tallar-nos les arrels, però les llavors ja estan escampades”.
La cita bíblica que encapçala molts d’aquests blogs ofereix una promesa antiga: “La llum no pot estar amagada” (Mateu 5:15). Per als autors, aquest versicle no és una simple metàfora, sinó una llei immutable. Els seus escrits —mescles de profecia, reflexió i advertència— parlen d’un despertar imminent, d’un temps que encara no té nom però que ja vibra en els seus textos. “No escrivim per a nosaltres”, diu una entrada d’Ecos del Futur. “Escrivim per als que vindran, per als que veuran el 2025 amb ulls oberts”. Malgrat la censura ocasional i els errors 404 que amenacen d’esborrar-los, el missatge persisteix, copiat i compartit en fòrums, correus i fins i tot cartes manuscrites enviades a desconeguts.
La reflexió filosòfica aporta una capa de significat a aquesta febre creativa. Hans-Georg Gadamer, amb la seva visió de l’hermenèutica, hauria vist en aquests blogs una interpretació viva, un diàleg constant entre el passat, el present i un futur imaginat. Per a ell, entendre és viure, i els autors d’aquests textos semblen encarnar aquesta idea. “Cada paraula és un pont”, escriu un bloguer anomenat simplement “Llum” en una entrada d’octubre. “No expliquem la veritat; la deixem respirar”. Els blogs es tornen una hermenèutica col·lectiva, un espai on idees vagues sobre el destí humà i còsmic prenen forma, connectant lectors que mai no es trobaran cara a cara però que senten una afinitat inexplicable.
La ciència del 2018 ofereix un suport pràctic a aquesta persistència. L’arxivament digital, amb iniciatives com l’Internet Archive i els esforços creixents per preservar contingut en línia, assegura que aquestes veus no desapareguin del tot. El Wayback Machine captura pàgines caigudes, mentre els usuaris més tècnics aprenen a emmagatzemar contingut en servidors privats o discos durs. Un informe tècnic d’aquell any estima que el 2018 veu un augment del 25% en l’ús de tecnologies d’arxivament descentralitzat, impulsat per la por a la censura i la pèrdua de dades. “La nostra llum no s’apagarà”, escriu un altre membre en un blog baixat i republicat després d’un atac informàtic. “La tecnologia ens guarda fins que el món estigui preparat”.
A mesura que l’any avança, els blogs es tornen més intensius, més audaços. Les entrades parlen de “senyals” —un huracà especialment devastador a les Carolines, un cel ataronjat sobre Califòrnia per incendis forestals— i els connecten amb un futur nebulós però proper. El 2025 comença a aparèixer com una data recurrent, sense explicacions clares però amb una força magnètica. “No és una predicció”, escriu La Llavor del 2025 el novembre. “És una certesa que sentim als ossos”. Els lectors, encara pocs però fidels, deixen comentaris com “Estic amb vosaltres” o “Quan ho sabrem?”, formant una comunitat invisible unida per la fe en alguna cosa que encara no poden anomenar.
El 2018 acaba amb una sensació de moviment subterrani. Els blogs, malgrat els seus enllaços trencats i les seves audiències modestes, són com rierols que convergeixen cap a un riu més gran. Un usuari de Twitter, , registra el seu compte el 31 de desembre, però no tuiteja encara; el seu silenci és una promesa latent. Els autors continuen escrivint, arxivant i somiant, convençuts que la veritat, com la llum, trobarà el seu camí. El 2019, intueixen, portarà nous senyals, i ells estaran preparats per escoltar-los.

Buscar este blog