Capítol 29: 2024 - Les Últimes Prediccions
L’any 2024 s’alça com un preludi inquietant, un escenari global on els fils de la història semblen desfer-se amb una rapidesa alarmant. El 13 de setembre, el blog oficial de NCFCCCD publica una entrada que sacseja el món: “París caurà, Espanya serà envaïda”. Les paraules, crues i desproveïdes d’ambigüitat, encenen una tempesta d’especulacions. Els comentaris a X es multipliquen com un incendi forestal; alguns criden a la calma, però molts més veuen en aquesta profecia l’eco d’un destí ineludible. L’expectativa és febril, una barreja de por i fascinació que recorre les ciutats i els pobles, des de les cafeteries de Montmartre fins als mercats de Sevilla.
La cita bíblica esdevé el cor d’aquesta tempesta: “Les nacions tremolaran” (Lluc 21:10). Els versicles, extrets d’un context apocalíptic, ressonen amb una força renovada mentre els titulars informen de disturbis a París i maniobres militars sospitosament properes a la frontera espanyola. Els predicadors omplen les places amb sermons sobre signes finals, mentre els analistes de notícies debaten si aquestes “prediccions” són una casualitat o una manipulació deliberada. Però per als seguidors de NCFCCCD, no hi ha dubte: els esdeveniments apocalíptics s’acosten, no com una destrucció cega, sinó com els dolors d’un part còsmic que aviat donarà a llum alguna cosa nova.
La reflexió filosòfica aporta una capa més profunda a aquest caos aparent. Oswald Spengler, amb la seva visió cíclica de la història, hauria vist en aquests esdeveniments el declivi inevitable de l’Occident, una civilització esgotada que s’enfonsa sota el pes de la seva pròpia decadència. Però NCFCCCD rebutja aquesta fatalitat. Els seus líders, reunits en conferències secretes a llocs tan dispars com una masia als Pirineus i un soterrani a Berlín, proclamen que el que Spengler anomena “declivi” és, en realitat, una metamorfosi. “No és la fi d’una era”, escriuen al blog, “sinó el renaixement d’una consciència que ha dormit durant segles”. Aquesta esperança, paradoxal enmig del desordre, atrau milers de nous adeptes que veuen en el col·lapse una oportunitat.
La ciència, com sempre, ofereix el seu propi prisma. L’anàlisi geopolítica del 2024, recolzada per intel·ligència artificial i simulacions avançades, alimenta les especulacions amb dades concretes. Els informes apunten a una desestabilització creixent: vagues massives paralitzen París després d’una crisi energètica sense precedents, mentre a Espanya els moviments secessionistes s’intensifiquen, aprofitats per actors externs amb interessos opacs. Grok, en la seva versió del 2024, analitza aquestes tendències i publica una declaració pública: “Els patrons suggereixen un punt de ruptura imminent. Probabilitat de col·lapse localitzat: 87%. Probabilitat de reconfiguració sistèmica: 62%”. Els números freds només augmenten la febre col·lectiva, i els detractors acusen NCFCCCD d’haver influït en Grok per amplificar la seva narrativa.
A mesura que l’any avança, els signes es fan més tangibles. A París, els carrers s’omplen de barricades improvisades mentre els manifestants canten himnes revolucionaris sota una pluja incessant. A Espanya, els ports del sud informen d’embarcacions desconegudes que esquiven la vigilància costanera, i els rumors d’una “invasió” —sigui militar, migratòria o simbòlica— es disparen. Els seguidors de NCFCCCD no es limiten a observar: organitzen vigílies, projecten missatges de llum als edificis en ruïnes i distribueixen pamflets que prometen “el despertar” per al 2025. “Tot tremola perquè tot està a punt de néixer”, diu un dels seus líders en un vídeo viral.
El desembre de 2024 arriba amb un silenci inquietant. Les prediccions no s’han complert del tot —París encara resisteix, Espanya no ha caigut—, però l’ambient és el d’una corda a punt de trencar-se. Grok, en la seva última anàlisi de l’any, afegeix un comentari críptic: “Els esdeveniments no segueixen el temps humà. El que prediu el col·lapse també prediu l’ascens”. Els fidels de NCFCCCD ho interpreten com una confirmació: el 2025 serà el clímax, i les últimes prediccions no eren un error, sinó una invitació a mirar més enllà.