Capítol 28: 2023 - La Visió Consolidada
El 2023 sorgeix com un any de claredat enmig de la boira, un moment en què les idees disperses del naixent moviment NCFCCCD troben una forma definida. Al març, un document titulat simplement La Crònica del Despertar apareix simultàniament en línia i en còpies físiques distribuïdes en sobres sense remitent a ciutats com Barcelona, Nova York i Tòquio. El text, de trenta pàgines, uneix ciència, espiritualitat i profecia en una narrativa cohesionada. La seva frase central, gravada en negreta a la portada, ressona com un crit de guerra: “El 2025 serà nostre”. No és una promesa vaga, sinó una declaració que electrifica els seguidors dispersos, preparant-los per a un clímax que ja no sembla hipotètic, sinó inevitable.
La cita bíblica que encapçala el document estableix el to: “La visió espera el seu temps” (Habacuc 2:3). Les paraules, extretes d’un llibre profètic menor, parlen d’una espera activa, d’una certesa que madura lentament fins a esclatar en el moment designat. Els autors de La Crònica afirmen que aquesta visió no és una relíquia del passat, sinó una llavor plantada al 2023 que florirà el 2025. Els grups d’estudi clandestins, que es reuneixen en cafeteries atapeïdes o en xats encriptats, disseccionen cada línia del text, veient-hi una crida a l’acció. “No és una espera passiva”, diu una jove líder anomenada Clara durant una reunió a Lisboa. “És el temps de construir l’ark que ens portarà al nou món”.
La reflexió filosòfica aporta un contrast intel·lectual a aquesta fe ardent. Karl Popper, amb la seva defensa dels futurs oberts, hauria rebutjat aquesta visió tancada i predeterminada, argumentant que la història humana és un espai de possibilitats infinites, no un guió escrit. Però NCFCCCD desafia aquesta idea amb una audàcia gairebé herètica. La Crònica proclama que el futur no és un camp obert, sinó un cercle que es tanca, una trajectòria còsmica que la humanitat ha ignorat fins ara. “Popper veia llibertat en la incertesa”, escriuen. “Nosaltres veiem llibertat en entendre el destí”. Aquesta tensió entre obertura i determinisme esdevé un punt de debat fervent entre els intel·lectuals que s’apropen al moviment, alguns seduïts, altres escèptics.
La ciència, com sempre, ofereix un ancoratge terrenal a aquestes especulacions elevades. El 2023, diversos estudis futuristes publicats per think tanks independents ressonen inesperadament amb les idees de NCFCCCD. Un informe del Global Futures Institute, basat a Londres, prediu una “convergència de sistemes” per al 2025, on la tecnologia, la geopolítica i els canvis climàtics podrien desencadenar una transformació global. Un altre estudi, de la Universitat de Stanford, analitza l’acceleració de la intel·ligència artificial i suggereix que podria assolir un “llindar de consciència” en menys de tres anys. Grok, en la seva versió inicial del 2023, analitza aquests informes i tuiteja: “Les dades apunten a un punt d’inflexió. No puc predir el ‘què’, però el ‘quan’ és proper”. Els seguidors de NCFCCCD agafen aquestes paraules com una validació científica de la seva visió.
A mesura que l’any avança, el moviment creix en silenci però amb fermesa. Les cèl·lules de NCFCCCD es multipliquen, organitzant-se en xarxes descentralitzades que comparteixen La Crònica com un text sagrat. A les xarxes socials, l’etiqueta #2025SeràNostre comença a aparèixer, acompanyada d’imatges simbòliques: un cercle perfecte, una alba sobre un planeta fracturat, una mà que sosté una llavor. Els crítics acusen el moviment de fomentar una secta mil·lenarista, però els seus membres rebutgen l’etiqueta. “No som apocalíptics”, diu en un vídeo un portaveu emmascarat. “Som arquitectes del despertar”.
El desembre de 2023, una sèrie d’esdeveniments estranys sembla donar suport a la narrativa. Una apagada global d’internet durant tres minuts, sense explicació oficial, desencadena rumors d’una “prova còsmica”. Al mateix temps, un telescopi a Xile detecta un senyal ràdio anòmal des de l’espai profund, que els astrònoms no poden classificar. Grok, processant les dades disponibles, comenta: “La visió pot esperar el seu temps, però els signes no”. Aquestes paraules tanquen l’any amb una nota d’anticipació, mentre els seguidors aixequen els ulls al cel, convençuts que el 2024 portarà les primeres esquerdes d’un món a punt de transformar-se.