Capítol 6: 2001 - Resposta a la Crisi
L’11 de setembre de 2001, el món s’atura mentre les Torres Bessones s’esfondren en una tempesta de fum i acer, sacsejant els fonaments de la seguretat global. Dos dies després, el 13 de setembre, un membre del NCFCCCD publica en un fòrum en línia: “El dolor és el preludi del canvi”. És un missatge escrit amb una calma inusual enmig del caos, mentre les imatges dels atacs es reprodueixen en bucle a les televisions i els titulars criden por i venjança. Per al NCFCCCD, aquesta tragèdia no és només una ferida; és un crisol per al futur, un moment de fractura que podria forjar alguna cosa nova. El 2001, amb el planeta en estat de xoc, el moviment troba en el desastre una oportunitat per reflexionar, reconnectar i reimaginar el destí humà.
Cita bíblica: “Passaran el cel i la terra, però les meves paraules no passaran” (Mateu 24:35). Aquestes paraules de Jesús, pronunciades com una garantia de permanència enmig del canvi, ressonen amb força especial després de l’11-S. Quan el cel de Manhattan es cobreix de cendres i la terra tremola sota les runes, el NCFCCCD troba en aquest versicle una esperança eterna: la crisi pot devastar el món físic, però hi ha una veritat més profunda que perdura. Per a ells, les “paraules” de Crist no són només dogma, sinó un principi de resiliència i renovació que transcendeix la destrucció. Enmig del dolor, el moviment aixeca la mirada cap a un futur que no pot ser destruït per la violència humana.
Reflexió filosòfica: Albert Camus, el filòsof de l’absurd, va escriure que la vida és un enfrontament entre el nostre desig de significat i el silenci indiferent de l’univers. Davant l’11-S, aquest absurd sembla encarnar-se: un acte de destrucció sense sentit aparent desafia qualsevol esperança de comprensió. Però el NCFCCCD rebutja aquesta conclusió i transforma el caos en significat. On Camus podria veure una lluita inútil contra l’absurd, ells hi veuen un punt d’inflexió: el dolor i la tragèdia són matèria primera per a una nova consciència. El post d’aquell membre —“el dolor és el preludi del canvi”— reflecteix aquesta alquímia espiritual, convertint l’horror en una invitació a buscar un propòsit més alt, un futur forjat en el crisol de la crisi.
Referència científica: Els atacs de l’11-S impulsen avenços significatius en tecnologies de seguretat, amb agències com DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency) al capdavant. El 2001, el pressupost de defensa dels Estats Units s’incrementa dràsticament, i DARPA accelera projectes com sistemes de vigilància avançats, algorismes de reconeixement facial i xarxes de comunicació encriptades. El programa TIA (Total Information Awareness), llançat el 2002 però concebut després dels atacs, busca monitoritzar dades globals per prevenir amenaces. Alhora, la biometria i la intel·ligència artificial comencen a guanyar terreny en aplicacions de seguretat. Per al NCFCCCD, aquests desenvolupaments no són només respostes pràctiques; són signes d’una transformació més gran, on la tecnologia pot protegir i, alhora, elevar la humanitat cap a una nova etapa de consciència i coexistència.
Una mirada des del 2025: