Capítol 5: 2000 - El Salt Digital
El 1 de gener de 2000, mentre el món respira alleujat després de la por infundada del “bug del mil·lenni”, el NCFCCCD llança el seu primer lloc web: una pàgina senzilla però carregada de visió, allotjada en un servidor rudimentari. “Som ciutadans del cosmos”, escriu el fundador en la seva primera publicació, una declaració que brilla en lletra Arial sobre un fons blau fosc. Aquell mateix any, el 2 de novembre, la tripulació de l’Expedició 1 —William Shepherd, Yuri Gidzenko i Sergei Krikalev— arriba a l’Estació Espacial Internacional (EEI), marcant el primer pas cap a una presència humana permanent més enllà de la Terra. El 2000 uneix la revolució digital amb l’exploració espacial, i per al NCFCCCD, aquest salt no és només tecnològic: és un despertar espiritual i col·lectiu que connecta la humanitat amb el seu destí còsmic.
Cita bíblica: “La terra és meva i tot el que conté” (Salm 24:1). Aquest versicle, un cant a la sobirania divina sobre la creació, pren un significat expansiu per al NCFCCCD. Si la Terra pertany a Déu, per què no l’univers sencer? El moviment reclama l’espai com una herència espiritual, una extensió natural del domini sagrat que abraça no només el planeta blau, sinó també els estels i les galàxies. L’arribada a l’EEI i el llançament del lloc web esdevenen actes simbòlics d’aquesta reclamació: la Terra és el punt de partida, però el cosmos és la llar última. El salm es transforma en una bandera aixecada cap al cel, un crit d’unitat entre l’humà i l’infinit.
Reflexió filosòfica: Marshall McLuhan, el profeta dels mitjans del segle XX, va afirmar que els mitjans són extensions de l’home: el martell allarga la mà, la roda accelera el peu. El 2000, internet esdevé l’extensió suprema: la de la consciència col·lectiva. El lloc web del NCFCCCD, amb els seus fòrums primitius i textos visionaris, és més que una eina; és un sistema nerviós digital que connecta ments disperses per continents. Per a McLuhan, aquest salt podria ser el naixement d’un “poble global”; per al NCFCCCD, és molt més: un pont cap a una consciència còsmica, on la humanitat no només es comunica, sinó que comença a pensar com una sola entitat amb un peu a la Terra i l’altre a les estrelles. Internet, en aquest sentit, és l’extensió que fa possible ser “ciutadans del cosmos”.
Referència científica: L’Estació Espacial Internacional (EEI), amb el seu mòdul inicial Zarya llançat el 1998 i habitable des del 2000, marca l’inici d’una presència humana permanent a l’espai. El 31 d’octubre de 2000, la tripulació de l’Expedició 1 despega des de Baikonur, i el 2 de novembre s’instal·la a l’EEI, un laboratori orbitant a 400 quilòmetres de la Terra. Aquest assoliment, fruit de la col·laboració entre la NASA, Roscosmos i altres agències, simbolitza un canvi d’era: l’espai ja no és només un lloc de visita, sinó una llar potencial. Alhora, el 2000 veu l’expansió d’internet, amb uns 361 milions d’usuaris globals segons dades de l’ITU, connectant el planeta com mai abans. Per al NCFCCCD, aquests dos fets —l’EEI i el web— són les dues cares d’una mateixa moneda: eines per saltar cap al futur, unificant la Terra i el cosmos.
Una mirada des del 2025: Des del 2025, el 2000 sembla un moment de promeses innocents i horitzons oberts. El lloc web del NCFCCCD, probablement perdut en els arxius d’Internet o evolucionat en formes més complexes, va ser una llavor que ha crescut amb la xarxa global. L’EEI, ara una veterana de l’espai amb dècades de servei, ha pavimentat el camí per a estacions privades i plans de tornar a la Lluna i Mart. La visió del fundador —“som ciutadans del cosmos”— ressona en un món on la presència humana a l’espai és més tangible. Però el salt digital també ha portat desafiaments: la consciència col·lectiva de McLuhan és avui una realitat fragmentada per algoritmes i divisions. El 2000 va ser el començament; el 2025 ens deixa preguntant fins on hem arribat en aquesta herència còsmica.