Altres profecies apocalíptiques: El final en sang i foc

El món no té una sola fi; cada cultura ha vomitat la seva pròpia visió de l’apocalipsi, cadascuna amb un gust de sang, cendra i glòria. Aquí tens algunes de les profecies més brutals i vives, que et tallaran la pell i et faran tremolar.

1. L’Apocalipsi de Joan (Tradició cristiana)

Font: Llibre de l’Apocalipsi, Bíblia. Visió: El cel s’obre com una ferida supurant, i els quatre genets galopen amb peülles que esclafen cranis. El primer, sobre un cavall blanc, dispara fletxes que et travessen el pit; el segon, vermell com la sang, branda una espasa que talla la carn com mantega; el tercer, negre, porta una balança que et pesa l’ànima fins que et podreixes de fam; i el quart, pàl·lid com un cadàver, escampa la mort amb un alè que et crema els pulmons (Apocalipsi 6:1-8). Les trompetes dels àngels udolen com bèsties ferides, i la terra s’esberla, vomitant foc i granizo que et crema la cara. Les estrelles cauen com trossos de carn podrida, i el mar es tenyeix de sang mentre les bèsties —la del mar amb banyes que et tallen i la de la terra amb ulls que et devoren— aixafen els vius (Apocalipsi 13). Finalment, Crist torna amb una espasa a la boca, els ulls com volcans, i la seva veu et rebenta els ossos: "Tot s’ha acabat!" (Apocalipsi 21:6).
Filosofia: El temps és una mentida; l’eternitat et xucla quan la carn es desfà.
Ciència: Un col·lapse còsmic, potser un esclat de supernova o un impacte d’asteroide, que et crema viu.

2. Kalki i la fi del Kali Yuga (Tradició hindú)

Font: Puranes, especialment el Vishnu Purana. Visió: El Kali Yuga, l’era de la foscor, apesta a suor i corrupció. Els rius s’assequen com venes tallades, la terra s’esquerda com pell seca, i els homes s’arrosseguen com rates, devorant-se entre ells amb dents negres. Llavors, Kalki, l’últim avatar de Vixnu, irromp com un llamp que et talla la vista, muntant un cavall blanc amb peülles que aixafen els ossos dels impius. La seva espasa brilla com un sol enfurismat, tallant caps que roden com fruita podrida, i el seu crit fa esclatar els núvols en sang i foc. Els cicles del temps s’esmicolen, i el món crema fins que només queda cendra, abans que una nova era daurada et faci sagnar llum pels ulls.
Filosofia: El temps és un cercle que et devora i et vomita renovat.
Ciència: Un cataclisme planetari —erupcions massives o un canvi de pols magnètics— que et trenca la realitat.

3. El final del cinquè sol (Tradició maia)

Font: Popol Vuh i còdexs maies. Visió: El cinquè sol s’apaga amb un rugit que et rebenta els timpans. El cel s’enfonsa com una pedra negra, i la terra tremola amb convulsions que et tallen les cames. Els jaguars del submón, amb ulls de foc i urpes com ganivets, surten de les esquerdes, devorant la carn dels vius mentre la sang regalima com rius calents. El sol es torna negre, la lluna s’esmicola com os trencat, i els déus —Tezcatlipoca i Quetzalcóatl— es barallen en una tempesta de plomes i fum que et crema la gola. Un terratrèmol final et llança a l’abisme, i el silenci et xucla fins que un sisè sol neix amb un crit que et fa renéixer en sang i suor.
Filosofia: La destrucció és el preu de la regeneració; et trenques per ser nou.
Ciència: Un esdeveniment tectònic massiu o un eclipsi catastròfic que et deixa cec i tremolant.

4. Ragnarök (Tradició nòrdica)

Font: Edda poètica i Edda en prosa. Visió: El cel es tenyeix de vermell com sang coagulada, i el Fimbulvetr, un hivern que et glaça els ossos fins a trencar-los, devasta la terra. El llop Fenrir, amb ulls com brases i una boca que et podria empassar sencer, trenca les seves cadenes i devora el sol amb un udol que et talla l’ànima. Jörmungandr, la serp del món, s’alça dels oceans amb verí que et crema la pell, i el seu alè fa bullir l’aigua fins que et dissol. Els déus —Odin, Thor, Loki— es tallen entre ells amb destrals i martells que fan esclatar el cel, i la terra s’enfonsa en un mar de foc i cendra. Quan tot sembla perdut, una nova terra sorgeix del caos, humida de sang i viva amb herba que et punxa els peus.
Filosofia: La fi és una guerra que et mata i et salva.
Ciència: Un impacte cataclísmic o un supervolcà que et crema i et congela alhora.

5. La profecia del Dia del Judici (Tradició islàmica)

Font: Alcorà i hadits. Visió: El cel es trenca com vidre esclafat, i el sol s’enfonsa amb un rugit que et crema els pulmons (Alcorà 81:1-6). La terra s’esberla amb un crit que et fa sagnar les orelles, i els morts s’alcen de les tombes, amb la pell podrida penjant i els ulls plens de terror. El Dajjal, l’enganyador amb un sol ull que et crema la vista, escampa mentides que et tallen la ment, fins que Jesús (Isa) baixa com un llamp, amb una llança que travessa el mal com carn tendra. Les trompetes d’Israfil udolen, i el món s’esmicola en pols mentre Al·là jutja amb una veu que et rebenta el cor: els justos sagnen llum, els condemnats cauen a un foc que et devora eternament.
Filosofia: La veritat et salva o et mata; no hi ha mig camí.
Ciència