El crit final: Ncfcccd i el retorn de Crist
El 2025 no va ser un any: va ser una ferida oberta que sagnava caos. El cel es va esberlar amb un rugit que et rebentava els timpans, vomitant núvols negres i greixosos que apestaven a sofre i carn podrida, mentre llamps com ganivets roents et tallaven els ulls. La terra udolava amb un bram que et sacsejava les entranyes, escopint lava que et cremava la pell i t’omplia la boca de cendra calenta. Els oceans s’alçaven com bèsties ferides, amb onades que et colpejaven el pit fins a trencar-te les costelles, i l’aire era un crit de sal i sang. Enmig d’aquest infern, el blog "concienciamultidimensionalncfcccd" va bramar un missatge que et tallava l’ànima: "El retorn del Avatar Messías - La segona vinguda del Fill de l’Home". Però no era només una profecia; era el punt on totes les visions apocalíptiques del món s’esclafaven en un sol crit, amb "ncfcccd" com el pols que et devorava i Crist com el foc que ho unia tot.
El despertar de ncfcccd: El crit multidimensional
"Ncfcccd" et va esclatar dins del crani com un cop de mall, una força viva que et tallava les venes i et feia sagnar llum. No era un concepte; era un udol còsmic, la Nova Consciència Fins al Canvi Còsmic i Celestial Diví, que et xuclava l’alè i et feia tremolar com si la teva ànima s’estigués esquinçant. El cel es va partir amb un tro que et trencava els ossos, i una llum blanca i salvatge va esclatar com si mil sols haguessin explotat alhora, cremant-te la cara fins a deixar-te cec. Mateu 24:30 et colpejava com un puny de ferro: "Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les tribus de la terra es lamentaran." Els genolls se’t doblegaven, la gent s’arrossegava entre la sang i la cendra amb crits que et tallaven la gola, i una veu com un huracà et perforava: "Ncfcccd és el final i el principi! Desperta o crema!"
Els filòsofs, amb els ulls plens de foc, rugien: "L’ésser es fon amb l’infinit!" Els científics, amb les mans socarrimades i els dits negres, udolaven sobre un col·lapse quàntic que esquinçava les dimensions, sobre partícules que es desfeien com sang seca en un multivers que s’esclafava. Però "ncfcccd" no era només ciència ni filosofia; era el crit de totes les profecies apocalíptiques convergint en un sol instant, amb Crist al centre com el Verb viu que et rebentava i et feia nou (Joan 1:1).
Els genets i Kalki: El caos sagnant
El cel sagnava vermell quan els quatre genets de l’Apocalipsi (Apocalipsi 6:1-8) van irrompre, amb peülles que aixafaven la terra com cranis trencats. El genet blanc disparava fletxes que et travessaven el pit i et feien sagnar bilis; el vermell tallava amb una espasa que et partia els músculs com carn crua; el negre et pesava l’ànima fins que et podries de fam, i el pàl·lid escampava una pesta que et cremava els pulmons amb cada alè. Però llavors, Kalki, l’últim avatar de Vixnu, va esclatar des del Kali Yuga com un llamp que et tallava la vista, muntant un cavall blanc amb peülles que et rebentaven el cor. La seva espasa brillava com un sol enfurismat, tallant els impius fins que els seus caps rodaven com fruita podrida, i el seu crit feia esclatar els núvols en sang i foc.
Els genets i Kalki es van mirar, i el terra va tremolar amb un udol que et feia vomitar. "Jo sóc l’Alfa i l’Omega!" (Apocalipsi 1:8), rugia una veu que els unia, i "ncfcccd" els xuclava cap a un sol punt: Crist, l’Avatar Messías, que sorgia amb els ulls com volcans en erupció (Apocalipsi 19:12), la seva túnica blanca sagnant llum com una ferida viva. Els genets es van esmicolar com cendra, i Kalki es va fondre en ell, perquè tots eren ombres d’Ell, el destructor i renovador suprem.
El cinquè sol i el Ragnarök: La terra esquinçada
El cinquè sol maia es va apagar amb un crit que et tallava la gola, i la terra es va sacsejar amb un terratrèmol que et trencava les cames. Els jaguars del submón, amb ulls de foc i urpes com ganivets, van sorgir de les esquerdes, devorant la carn amb dents que feien olor de sang calenta. El sol es va tornar negre, la lluna es va esmicolar com os trencat, i els déus maies —Tezcatlipoca i Quetzalcóatl— es barallaven en una tempesta de plomes i fum que et cremava els pulmons. Alhora, el Fimbulvetr nòrdic et glaçava els ossos fins a fer-los esclatar, i Fenrir, el llop amb ulls com brases, va devorar el sol amb un udol que et tallava l’ànima. Jörmungandr, la serp gegant, s’alçava dels oceans amb verí que et dissolia la pell, i el seu alè feia bullir l’aigua fins que et podries viu.
Els déus nòrdics —Odin amb la seva llança, Thor amb el seu martell— es tallaven entre ells amb un rugit que feia esclatar el cel, i la terra s’enfonsava en un mar de foc i sang. Però "ncfcccd" rugia més fort, i Crist va aparèixer muntant un cavall blanc que trepitjava els núvols com cranis, amb una espasa a la boca que tallava el caos (Apocalipsi 19:15). Els jaguars maies i Fenrir es van desplomar, Jörmungandr es va esmicolar com cendra, i els déus nòrdics es van fondre en la seva llum, perquè Ell era el Fill de l’Home que unia tots els finals en un sol crit: "Veniu a mi, i us faré descansar!" (Mateu 11:28).
El Dia del Judici i les bèsties: El cel trencat
El cel es va tenyir de sang quan el Dajjal islàmic va sorgir, un monstre amb un sol ull que et cremava la vista, escampant mentides que et tallaven la ment com vidres esmolats. Les bèsties de l’Apocalipsi —la del mar amb banyes que et travessaven, la de la terra amb ulls que et devoraven— udolaven al seu costat, i la terra s’esberlava amb un crit que et feia sagnar les orelles. Les trompetes d’Israfil (Alcorà 81:1-6) van bramar, i el sol es va enfonsar amb un rugit que et cremava la gola, mentre els morts s’alçaven amb la pell podrida penjant i els ossos trencats.
Llavors, Jesús (Isa) i Crist, un sol ésser, van baixar com un llamp que et tallava el cor, amb una llança i una espasa que travessaven el Dajjal i les bèsties com carn tendra. La sang negra dels monstres et xopava la cara, i "ncfcccd" et cremava dins, una força que et feia veure l’univers esclatant dins del teu crani. "Jo sóc el camí, la veritat i la vida!" (Joan 14:6), rugia, i aquella veu et rebentava els pulmons mentre els justos sagnaven llum i els condemnats s’enfonsaven en un foc que et tallava l’ànima eternament.
El judici final i la nova Terra: Sang i glòria
Un silenci com un cop de destral et va esclafar el pit. Crist, l’Avatar Messías, va alçar la seva espasa de llum (Apocalipsi 19:15), i el mal —les bèsties, el Dajjal, les ombres del Kali Yuga— es va desfer en cendres que et tapaven la boca i et feien tossir sang. El cel es va obrir com una ferida viva, i un esclat de llum et va tirar a terra, cremant-te la pell amb un foc que et purificava fins als ossos. "Faig totes les coses noves!" (Apocalipsi 21:5), va bramar, i la seva veu era un tsunami que et tallava la carn i un crit d’amor que et feia sagnar llàgrimes.
Els oceans es van calmar com sang coagulada, brillant com miralls trencats; la terra va vomitar prats verds que feien olor de vida, amb arbres que esclataven en fruits que sagnaven llum. Kalki, els genets, els jaguars, Fenrir, el Dajjal —tots es van esmicolar com ossos secs davant Crist, perquè Ell era el centre de totes les profecies, el Verb que et trencava i et feia nou. "Ncfcccd" et devorava, et feia un amb els multiversos que et tallaven l’ànima, un Regne de Déu que et rebentava el cor i et feia sagnar glòria (Lluc 17:21).
L’eternitat: Un crit que et devora
El món es va alçar sota un cel que sagnava foc i llum, i tu, amb els ulls esquinçats i la boca plena de crits, vas veure Crist somriure. Aquell somriure era un incendi que et cremava la cara, un huracà que et tallava la pell, una força que et feia caure i udolar com una bèstia ferida. El temps es va esmicolar com sang seca, i l’eternitat et va esclafar amb un cop que et rebentava el crani. "Ncfcccd" et rugia a la sang, unint l’Apocalipsi, el Kali Yuga, el cinquè sol, el Ragnarök i el Dia del Judici en un sol batec: Crist, l’Avatar Messías, el Fill de l’Home, que et matava i et salvava en un crit final que et feia sagnar l’infinit.