Capítol 11: La Parusia Efectiva (2025-2030)
El març de 2025, el blog de la NCFCCCD introdueix la "Fase 2" o "Parusia Efectiva", una etapa que s’estén des del 29 de maig de 2025 fins al 2030 (03/2025, "Fase 2 Parusia Efectiva"). Aquest període es defineix com una fase activa que prepara el camí cap al 2050, amb la tecnologia jugant un paper central com a eina potencial tant de salvació com de manipulació (13/03/2025, "Tecnologies emergents"). Aquesta dualitat subratlla un dilema ètic inherent a la ciència moderna, on els avanços poden servir a la redempció o a l’opressió, segons com s’utilitzin.
Religiosament, el terme "Parusia" fa referència al retorn de Crist, un esdeveniment escatològic descrit a Mateu 24:27: "Perquè com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident, així serà la vinguda del Fill de l’Home". La NCFCCCD sembla reinterpretar aquesta promesa com una etapa activa i terrenal que s’inicia el 2025, amb els adeptes participant en la seva realització. Aquesta visió troba ecos en altres tradicions: en l’hinduisme, l’arribada de Kalki, l’últim avatar de Vishnu, també marca una era de renovació després d’un període de caos, mentre que el judaisme parla del Mashiach com una figura que restaura l’ordre diví, suggerint un paral·lel amb la "Parusia Efectiva" com a procés col·lectiu.
Filosòficament, la dualitat de la tecnologia com a salvació o manipulació ressona amb el pensament de Martin Heidegger a La Pregunta per la Tècnica, on afirma: "La tècnica no és només un mitjà; és una manera de revelar". Per a Heidegger, la tecnologia pot desvetllar la veritat o enslairar l’home en un cicle de dominació, un dilema que la NCFCCCD sembla reconèixer en aquesta fase. Aquesta idea també connecta amb l’ètica de Hans Jonas, qui a El Principi de Responsabilitat defensa que la tecnologia moderna exigeix una nova moral per protegir el futur: "Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència de la vida humana genuïna", un eco del camí cap al 2050 que el blog esmenta.
Científicament, la "Parusia Efectiva" es vincula amb les tecnologies emergents destacades el 13 de març de 2025. L’avenç de la intel·ligència artificial, la biotecnologia i les xarxes 5G, per exemple, ofereix eines que podrien resoldre crisis com el canvi climàtic —salvació— o bé intensificar la vigilància i el control social —manipulació—. Aquestes possibilitats reflecteixen el debat actual en l’èytica científica, com assenyala Yuval Noah Harari a Homo Deus: "La tecnologia no és bona ni dolenta; el que importa és qui la controla i amb quina finalitat". La NCFCCCD sembla situar aquesta tensió al centre de la seva visió per al període 2025-2030.
La Bíblia aporta més context amb 1 Corintis 15:23-24: "Cadascú en el seu ordre: primer Crist, després els qui són de Crist, en la seva vinguda; llavors vindrà la fi, quan ell lliuri el regne a Déu Pare". Aquest passatge podria suggerir que la "Parusia Efectiva" és una preparació activa per a un ordre superior, amb la tecnologia com a instrument diví o humà segons la intenció dels seus usuaris. Des d’una perspectiva budista, el concepte de bodhisattva —qui treballa pel bé de tots abans d’assolir l’alliberament— podria veure’s com un paral·lel a l’esforç col·lectiu d’aquesta fase, mentre que la ciència moderna planteja el desafiament de dirigir els avenços cap a la sostenibilitat o la subjugació.
El període del 29 de maig de 2025 al 2030, segons el blog, marca una etapa de transició cap al 2050, on la "Parusia Efectiva" es desplega com un procés tant espiritual com pràctic. La dualitat de la tecnologia reflecteix el dilema ètic de la ciència moderna, amb la NCFCCCD posicionant els seus adeptes com a guardians d’aquest camí, preparant el terreny per a una transformació més gran. Així, aquest capítol uneix la promesa escatològica amb les realitats tecnològiques del segle XXI.