Capítol 13: Una Nova Moral (2025)
El febrer de 2025, el blog de la NCFCCCD introdueix el concepte d’una "nova moral ampliada" basada en la interconnexió global (13/02/2025, "Capítol 13"). Aquesta expansió ètica es fonamenta en la responsabilitat col·lectiva, un principi que reconeix que les accions individuals tenen repercussions en el conjunt del planeta. Aquesta visió s’aproxima a l’imperatiu categòric de Kant, que exhorta a "actuar només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi en llei universal", proposant una ètica que transcendeix l’individu per abastar una comunitat global interconnectada.
Des d’una perspectiva bíblica, aquesta nova moral troba ressò a Mateu 7:12: "Tot allò que vulgueu que els homes us facin, feu-los-ho vosaltres també", coneguda com la Regla d’Or, que subratlla la reciprocitat i la responsabilitat envers els altres. Aquest precepte, present també en altres religions —com el ahimsa (no-violència) de l’hinduisme i el jainisme o la compassió (karuna) del budisme—, reforça la idea d’una moral basada en la interdependència. El blog de la NCFCCCD sembla adoptar aquesta lògica, presentant el 13 de febrer de 2025 com un moment per redefinir els valors humans en un context planetari.
Filosòficament, l’expansió ètica de la NCFCCCD connecta amb l’imperatiu categòric de Kant, però també amb l’utilitarisme de John Stuart Mill, que defensa actuar per maximitzar el benestar general. Mill afirmava: "Les accions són correctes en la mesura que promouen la felicitat", un enfocament que podria interpretar-se com un suport a la responsabilitat col·lectiva cap a la interconnexió global. A més, la noció d’interdependència ressona amb el pensament sistèmic de Gregory Bateson, qui veia la ment i la natura com a parts d’un tot interconnectat, suggerint que una moral ampliada ha de considerar les relacions entre tots els elements del sistema.
Científicament, la "nova moral ampliada" s’alinea amb els descobriments sobre la interconnexió ecològica. La hipòtesi Gaia de Lovelock, ja esmentada en relació amb la regeneració planetària, apunta que la Terra funciona com un sistema viu on cada component afecta l’equilibri global. Això implica una responsabilitat col·lectiva per mantenir aquest equilibri, com assenyalen els estudis sobre l’impacte humà en els ecosistemes. Una cita rellevant seria la de Rachel Carson a Silent Spring: "L’home és part de la natura, i la seva guerra contra ella és inevitablement una guerra contra si mateix", un recordatori científic de la interdependència que la NCFCCCD sembla voler traduir en principis morals.
El 13 de febrer de 2025, segons el blog, aquesta nova moral no és només una teoria, sinó una crida a l’acció. S’inspira en la interconnexió global per fomentar una ètica que uneixi els individus en un propòsit compartit. La Bíblia hi aporta més suport amb Gàlates 6:2: "Porteu-vos les càrregues els uns als altres, i així complireu la llei de Crist", suggerint que la responsabilitat col·lectiva és un deure sagrat. Aquesta visió, combinada amb perspectives religioses com el concepte islàmic de khalifa (l’ésser humà com a custodi de la Terra) i filosòfiques com l’ètica de la cura de Carol Gilligan, subratlla una moral ampliada que abraça tant la humanitat com el planeta sencer.